Peu de la Creu

Ara que la seu del Memorial Democràtic s'estarà a on era la seu d'Edicions 62, es parla del carrer del Peu de la Creu, de Barcelona. A mi, cada vegada que llegeixo o escolto alguna referència al carrer del Peu de la Creu, em treu un grapat d'anys de sobre. Perquè és un dels carrers de la meva vida. Durant el tardofranquisme, el carrer del Peu de la Creu era un perfecte desconegut a Barcelona. Dubto que gaire gent el sabés situar en el mapa de la ciutat (avui dia, tampoc, però hi ha el GPS) i dubto, fins i tot, que gaires dels que el sabien situar hi haguessin passat mai.

En canvi, el carrer del Peu de la Creu era conegut per la gent del barri, per una senzilla raó: hi havia un cine de barri. Era el Céntrico (Cèntric, aleshores, per als veïns). El Cèntric era de més categoria que el cine Padró (Pedró, aleshores, per als veïns), però tot i així era un cine de mala mort. Vaig anar-hi per última vegada (quan encara les sessions eren de dues pel·lícules i Nodo). I des d'aquella vegada, vaig deixar d'anar-hi per fàstic. Els escarabats campaven, aliens a la projecció, pels llums pilot blavosos encastats a la moqueta de la paret. Aleshores, en molts cinemes hi havia xinxes, aquells insectes que xuclen la sang i produeixen picades irritants. Però al Cèntric, a més, hi havia els escarabats.

Actualment, al barri, d'escarabats encara n'hi ha; tot i que el cine Cèntric farà trenta anys que va tancar portes. I el cine Pedró, que també va tancar portes, si fa no fa, per les mateixes dates, abans de ser durant un temps la seu de la Filmoteca de Catalunya havia estat un cinema d'aquells en què certes donotes i certs homenots se citaven a les files del darrere per fer coses lletges. Fins i tot amb la complicitat de la taquillera. El Pedró, ubicat al carrer de la Cera, era, des de la meitat de la platea endavant, un cinema familiar (de quan algunes famílies portaven els nens al cinema, a berenar). Un examen bàsic sobre els carrers de Barcelona demanaria els noms de gent coneguda nascuda al carrer del Peu de la Creu. Martí Marcó i Joan Amades, valdrien com a respostes vàlides.