Opinió

LA GALERIA

No se la perdin!

Un tastet d'aquesta història la trobaran a l'ala esquerra de la Casa de Cultura de Girona

El periodisme, com totes les feines, té les seves coses bones, les regulars i les impresentables. És un ofici que ha rebut moltes garrotades a causa de la crisi econòmica, i que també ha viscut la crisi del sector que ha estat provocada per un canvi d'hàbits i per la implantació de les noves tecnologies que faciliten molt la feina, però que encara no han revertit en el negoci. En els darrers anys tothom s'ha adaptat com ha pogut i pel camí han quedat molts cadàvers, professionalment parlant, i molts mitjans que no han pogut superar el canvi de cicle. Els supervivents tenim com a missió fonamental fer bon periodisme, amb independència, pluralitat i rigor, perquè és la garantia per defensar una democràcia de qualitat i per mantenir (o recuperar) la confiança dels lectors. A les comarques gironines hem tingut la sort de poder gaudir d'un bon sistema comunicacional en els diferents àmbits periodístics: premsa, ràdio i televisió. I si això ha estat possible és, en bona part, gràcies al fet que al llarg del segle XX hem gaudit de publicacions locals elaborades des de la vocació i l'altruisme; i en la dècada dels vuitanta s'hi van sumar les emissores municipals, un autèntic viver de nous periodistes. Trepitjant el terreny i parlant amb els protagonistes de la notícia és quan s'aprèn més. Quan un estudiant de periodisme es llicencia sense haver fet pràctiques en mitjans de proximitat, segurament li manca una base pràctica elemental. Parlem de revistes, de ràdios, de televisions i també de mitjans digitals. Per aprofundir una mica més en tot plegat, és recomanable una visita a l'exposició La crònica dels canvis. El periodisme a les comarques gironines (1976-2014), que es pot veure a la Casa de Cultura de Girona fins al 12 d'abril. En l'exposició s'ha apostat per mostrar com ha canviat el país en aquests gairebé 40 anys, la feina que han fet els mitjans democràtics que van sorgir després del franquisme i com han aconseguit sobreviure. El marc referencial és el fotoperiodisme i la cronologia, i també es parla dels diaris i revistes, de la ràdio i la televisió, ja que les nostres comarques són un territori d'una gran riquesa comunicativa, perquè a més dels mitjans més coneguts, hi ha un ampli estol de setmanaris i publicacions de diferents periodicitats que per tradició són l'origen de tot plegat. Un tastet d'aquesta història la trobaran a l'ala esquerra de la Casa de Cultura. No se la perdin!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia