Raons per anar a votar

Diumenge és dia de votar i sap greu saber que molta gent s'inhibirà i no exercirà un dels drets universals més bàsics: una persona, un vot. Per aconseguir-ho, molts hi van haver de deixar la pell, i desentendre's d'un deure fonamental no ens fa ciutadans lliures. S'ha perdut la confiança en la classe política i la crisi hi té molt a veure, però també la seva gestió des que es va començar a esguerrar amb els pactes de la transició i el primer govern del PSOE va desencisar els que creien amb un canvi transformador de l'esquerra progressista. Caigudes les caretes, amb l'entrada a la Unió Europea ens vam pensar que jugàvem a primera divisió i aviat es va demostrar el mal ús que es donava als fons europeus que ens venien de països com Alemanya. Es poden discutir moltes coses dels alemanys, però són els qui més han ajudat els nous estats membres, alhora que absorbien en molt pocs anys els 16 milions llargs d'alemanys orientals que havien viscut més de quatre dècades en un decadent estat comunista. Després va venir el deliri del totxo: no només érem europeus de primera, sinó que érem rics i construíem més que a mig Europa. Res més lluny de la realitat. Des de finals del 2007 tenim cada dia una ració d'aquesta realitat i veiem com amics, coneguts i saludats es van quedant sense feina i sense alternatives. Observem com els fills acaben carreres universitàries sense cap més expectativa que anar precisament cap a aquesta Europa que, amb totes les contradiccions, ens continua donant la mà. Sobre la Unió Europea hi ha la greu amenaça xenòfoba i un corrent euroescèptic que no para de créixer. La ultradreta, els populistes i els ultrapatriòtics s'aprofiten de la desesperança de la classe treballadora i del mateix declivi dels partits tradicionals. Podem dubtar a qui donem la nostra confiança, tot i que els partits catalans que defensen el dret a decidir presenten candidatures renovades, però davant del que no podem presentar cap mena d'ambigüitat és a exercir el nostre dret i el nostre deure, acudint diumenge a les urnes per arreglar l'aberració de fa cinc anys, quan l'abstenció a Catalunya va superar el seixanta per cent. Som europeus per identitat, per política i per territori, i també cal ser-ho per convicció, participant i vetllant pel bon funcionament de les institucions de les quals acaba depenent gran part del nostre benestar.