Opinió

De set en set

Societat invisible

Cada cop és més difícil arribar a veure un rostre

Entro en un gran edi­fici, on tinc con­cer­tada una entre­vista. El guàrdia jurat em demana el DNI. Després em fa pas­sar sota un arc de detecció de metalls. Un cop radi­o­gra­fiat puc avançar. Tra­vesso un pas­sadís. Pujo una escala que em trans­porta a un nou labe­rint de pas­sa­dis­sos, flan­que­jats per des­pat­xos, tan­cats a aquesta hora de la tarda. Quan ja pen­sava que m'havia per­dut o que el mino­taure sor­ti­ria a enves­tir-me he arri­bat a una sala d'espera il·lumi­nada per una llum zeni­tal.

Men­tre espero que la Per­sona Impor­tant em rebi, lle­geixo el rètol que hi ha en una paret: “L'infor­mem que un cir­cuit tan­cat de tele­visió regis­tra tots els seus movi­ments en aquest edi­fici.” Si no em fes ver­go­nya, cedi­ria a les ganes de pro­di­gar movi­ments absurds. Em con­so­la­ria amb la idea pue­ril que la mul­ti­pli­cació de ges­tos ano­dins deu satu­rar hores i hores de fil­ma­ci­ons estúpides com aquesta. Quin avor­ri­ment, el de Déu, si té la fil­mació de totes les fil­ma­ci­ons.

És curiós. A mesura que les nos­tres pas­ses que­den fil­ma­des, a mesura que els nos­tres movi­ments per inter­net que­den regis­trats i que les nos­tres con­ver­ses telefòniques són gra­va­des (“per-a-la-seva-pròpia-segu­re­tat”), la majo­ria d'empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons es fan cada cop més invi­si­bles. Tot queda regis­trat però cada vegada és més difícil arri­bar: arri­bar a veure un ros­tre, a par­lar amb una veu humana, a tenir una sim­ple adreça postal, a poder for­mu­lar una recla­mació de tu a tu. Rajoy fa rodes de premsa inter­po­sa­des per una pan­ta­lla de plasma. El Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat va expe­di­en­tar Uber, el grup que ha introduït l'apli­cació que ofe­reix ser­veis de “trans­port com­par­tit”. Però l'expe­di­ent no ha tin­gut cap efecte perquè Uber no es dóna per assa­ben­tada ja que està en el “núvol”. És a dir, Uber exis­teix però exis­teix de manera invi­si­bi­lit­zada. Més que líquida, la nos­tra soci­e­tat és invi­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.