LA GALERIA
Depressius qualificats
La vida és meravellosa, agradable i benigna així com horrorosa, fastigosa i maligna
Aquest diari va publicar a finals de maig, concretament en l'edició del dia 23, en la secció de Salut, un article que recollia les dades exactes i suposadament contrastades del Fòrum Salut Mental sobre les depressions. La dada més rellevant i que obre la informació és que els depressius costen 736 milions d'euros a Catalunya i que cada cop n'hi ha més casos. I per què són tan cars els depressius? El fòrum ho aclareix: la despesa d'aquests trastorns inclou la despesa sanitària, les baixes, les pèrdues de treball, les incapacitats permanents... i el més sorprenent, “caldria afegir-hi, a més, el valor del talent quan algú se suïcida” (sic). També es diu que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que l'any 2020 serà la primera causa de malaltia –suposo que més o menys retributiva– del món. Compte, però, que no tot està perdut. En una peça del mateix escrit s'explica que científics de la UAB, i suposa que tothom sap que vol dir Universitat Autònoma de Catalunya, han identificat un receptor cel·lular que posa fi a les depressions i les crisis d'ansietat. Ja tenim fàrmacs contra la tristor (cada cop es tendeix més a dopar la gent en les desgràcies personals), contra la ganduleria infantil (ara en diuen símptoma de dèficit d'atenció, o alguna cosa així), contra la dificultat de mantenir ereccions perdurables quan passem dels 50 anys i, fins i tot, hi ha gent que medica els gossos la nit de Sant Joan. Entre les xifres, quantificacions i deduccions que menciona l'article, no hi apareix ni una sola vegada la paraula pandèmia. Sí que va ser, però, molt utilitzada en la vergonya de la grip aviària per laboratoris i llepaculs com els governs que patim.
Malgrat els costos i vaticinis tan negres, obvien que els atemptats contra l'essència gregària i individual són continus; obvien que hi ha valors superiors al de qui més té; obvien que estem obligats a conviure amb l'alegria i el dolor, amb l'escassetat i l'abundància, amb la bellesa i el dolor. Aquestes, però, no estan ni tan sols esmentades per cap organisme com a probables causes de les depressions.
La vida és meravellosa, agradable i benigna així com horrorosa, fastigosa i maligna. Alguna cosa falla si pretenen amagar al món considerat com a “civilitzat” la meitat d'ells mateixos i, a més, volen que la gent no es deprimeixi.
