LA GALERIA
Miquel: que no ens falti mai el sentit crític
“Sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat”
El mes de maig de fa tres anys, vaig anar al Trueta a veure en Miquel Pairolí, que aquells dies no feia gaire res més que entrar i sortir de l'hospital. Impressionava la seva serenitat davant l'infortuni, esforçant-se a creure en el tractament que l'estava deixant sense delit. Parlàvem de la difícil situació que en aquell moment travessava aquest diari i li exposava la meva preocupació pel futur laboral i ell, que tenia els dies comptats, em va haver d'animar. He pensat sovint en aquella conversa i en la (meva) miserable condició humana, parlant del futur a una persona que s'extingia. Bé prou que me'n vaig adonar, mentre xerràvem, que conversar sobre el que es pogués esdevenir no era el tema a tractar amb algú que ens estava deixant. Però no podem renunciar a pensar: som memòria, som el que hem viscut i és lògic voler projectar-nos cap al futur. Al cap d'uns dies, parlàvem a casa seva, a Quart, i vaig saber que tot estava perdut quan em va dir que no tenia ganes ni de llegir ni d'escoltar música... El 29.5.2011 ja s'havia acomiadat dels lectors amb el magistral Teló, quan va escriure que tot article requereix: “Sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat.” Amb la presència d'ànim que el va caracteritzar, en Miquel estava fent el viatge definitiu deixant-ho tot endreçat, ordenat i disposat. Des del primer moment, amics i admiradors de la seva prosa van proposar editar una tria dels seus textos de L'Escaire en un llibre i també es parla de reeditar els seus tres dietaris. Un acte de justícia per un proper aniversari. Algun dia en Miquel esdevindrà un clàssic reconegut. La seva independència de criteri, de les capelletes culturals i de les mateixes editorials, va fer que la seva obra literària no tingués la transcendència pública que es mereixia. Penso que el millor Pairolí es troba en les seves columnes diàries i lamento amb dolor la seva desaparició, que ens va privar del far moral que ens guiava a tots els que creiem en el sentit crític, des de la memòria, l'honradesa i la integritat. Per a tothom que vulgui, el dissabte 5, a les set de la tarda, hi ha la caminada literària que es fa cada any pels carrers del Barri Vell de Girona, amb lectures d'Octubre, el seu darrer llibre.
