Cat escaldat, aigua tèbia tem
Esperit de contradicció
El 29 de setembre Mariano Rajoy va admetre per primer cop que es podia reformar la Constitució, sempre que el president Mas renunciï a la consulta.
Talment com si patís un trastorn bipolar, al més pur estil Dr. Jekyll i Mr. Hyde, l'endemà mateix, el dia 30, criticava durament els socialistes i els retreia que “quan no saben què fer parlen de reformar la Constitució”. I va afegir: “Canviar-la no és la nostra prioritat.”
El president espanyol demostrava públicament el valor de la seva paraula, que no suportaria ni la valoració més indulgent d'una agència de rating.
Potser perquè hi ha socialistes que saben que la reforma de la Constitució és una batalla perduda, el mateix dia 30 el PSC va retirar de l'ordre del dia del ple del Parlament la proposta amb què pretenia que la cambra instés el Congrés a crear una comissió d'experts per promoure la reforma de la carta magna en clau federal. El PSOE ja pot anar dient que la majoria de catalans vol una Espanya federal. El problema és que, possiblement, a una majoria d'espanyols ja els està bé l'statu quo i al PP no li interessa el federalisme. Vet aquí el problema.
Com deia Donald Trump:
“Mira la solució, no el problema. Facis el que facis, de tant en tant tindràs problemes, així que no et centris en els problemes, sinó en les solucions.”
Singular Catalunya
El nou ministre de Justícia es va estrenar amb la patata calenta del cas català damunt la taula. El ministre,
ingenu, va afirmar que “potser” caldria reformar la Constitució per reconèixer la singularitat catalana, tot i oposar-se a la consulta. Rafael Catalá va rebre d'arreu: del partit, de l'oposició i, sobretot, de la caverna, que no vol sentir a parlar de la realitat diferenciada de Catalunya.
El ministre, que és català només de
cognom, ha experimentat el mateix que els catalans que han exercit ministeri a Madrid: no han pogut fer cap manifestació a favor de Catalunya ni fer res per al país.
Recordem quan José Montilla, sent ministre d'Indústria, va traslladar la seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions a Barcelona. Va ser desqualificat pels mitjans, va patir una vaga de funcionaris i, a la fi, la CMT ha tornat a Madrid aprofitant una remodelació de serveis que ho ha centralitzat tot.
Arturo Pérez-Reverte parla
per boca de molts quan diu:
“Jo sóc jacobí i crec que
els estats han de ser forts
i que l'educació ha de ser fèrria i medieval. Dic que els estats han de ser forts, no autoritaris ni totalitaris. Entre els jacobins no hi ha nacionalismes possibles, sinó un país solidari i a marcar el pas; i el que no vulgui ser lliure, ho serà a garrotades.”
