Espanya ens estima
9-N: fins al final
i més enllà
Alícia Sánchez-Camacho deia al setembre que el 9-N no hi hauria urnes del govern al carrer, “i el president Mas ho sap”. No era l'única que afirmava que el president enganyava els catalans.
A l'octubre Mas avisava de nou: “Reserveu-vos el 9-N a l'agenda: hi haurà urnes i paperetes.”
Des d'aleshores i fins avui, una setmana després de la consulta, el 9-N ha estat desqualificat per centenars d'articulistes i polítics que han ridiculitzat els participants i de rebot, tot el país: mascarada, berendèndum, experiment fallit, simulacre, pantomima, paròdia, moixiganga, farsa perillosa, performance, simulacre, esperpent, comèdia, impostura, disbarat, frau, propaganda, fracàs monumental, estafa, burla, consulta inútil, il·legal o de coña, segons la vinyeta de l'ABC (a la foto) parodiant l'inici de la pel·lícula Top Secret.
La realitat, però, és que la consulta ha estat de conya, que és una altra cosa.
El president Mas,
un ‘pelma'
Aquesta setmana tots els insults han estat dirigits cap al president de la Generalitat. Sense la seva determinació no hauríem pogut anar a votar diumenge passat. Tampoc sense els més de 40.000 voluntaris. I sense el suport d'entitats i partits polítics la participació no hauria estat tan extraordinària. Però finalment qui ha estat l'ase dels cops ha estat el president.
Isabel San Sebastián l'acusava d'“enemic perillós” des del seu article a l'ABC Refiar-se d'un triler. Ignacio Camacho i Oti Rodríguez Marchante des del mateix rotatiu coincidien a parlar de tabarra. Pel crític de cinema Mas és un “pelma” dels que fan època" i s'atreveix a afirmar que “la marmota d'Atrapat en el temps tenia molta més activitat cerebral que el senyor Mas”.
A El País, Jorge M. Reverte també l'atacava en el seu article Més enllà. Afirma que Mas “treu pit i demana que el sacrifiquin com va fer Companys fa 80 anys”. Una comparació deplorable que malauradament ha estat força recurrent les darreres setmanes. Reverte, però, va més enllà. I tant. En un atac de sinceritat explica: “Ara està de moda dir als catalans que els estimem. Jo prefereixo dir que si algú no m'estima, tampoc l'estimo jo.”
Tampoc ens estima Alfonso Guerra, que l'altre dia deia que preguntar per la independència és com preguntar si els marits tenen dret a maltractar les dones.
O Martín Prieto a La Razón, que considera que l'“independentisme no té raonament ni cura”, com si estiguéssim malalts.
I si hi ha graus d'odi, Luis María Ansón s'emporta la palma recordant a Rajoy l'article 8 de la Constitució.
Tenim la sort que a Portugal sí que
ens estimen. En un article al diari portuguès Público, l'expresident de la República Mário Soares afirma que “Catalunya ha estat maltractada pel president Rajoy”, i que Portugal manté la gran estima que ens té des de fa molts anys. I deu ser per tot plegat que cada cop més gent pensa que l'autonomia que ens cal és la de Portugal.
