Opinió

De set en set

Cansats de morir

Queda molt bé, ara, dir “Tots som Char­lie Hebdo”. Però la veri­tat és que només Char­lie Hebdo va ser Char­lie Hebdo, perquè tal com apun­tava Xavier Rius en un tweet “ningú més que ells es va atre­vir a publi­car les vinye­tes de Mahoma”. Assi­mi­lar de manera retòrica i uni­ver­sal la qua­li­tat única d'unes per­so­nes irre­pe­ti­bles, ha pas­sat a ser un dels con­jurs pre­fe­rits de la nos­tra època. Ara fa vuit anys també tots vam ser Anna Politkóvskaia. Però la veri­tat insu­bor­na­ble és que aquesta peri­o­dista ucraïnesa, carac­te­rit­zada per una acti­tud pro­fes­si­o­nal heroica, va morir denun­ci­ant quasi en soli­tari la veri­tat ofi­cial del règim mafiós de Vla­di­mir Putin. El mes de juliol pas­sat també vam neces­si­tar ser tots i cadas­cun dels 295 pas­sat­gers de l'avió aba­tut a la regió pro­russa d'Ucraïna. I abans, molt abans, ja també havíem estat tots els morts de la plaça de Tia­nan­men, del Tibet, de Txetxènia o dels atemp­tats isla­mis­tes de les Tor­res Bes­so­nes, de Lon­dres i de Madrid, atro­ci­tats que reve­len un eix del mal: una tera­nyina de silen­cis còmpli­ces perquè ningú no gosa enfron­tar-se als règims tot­po­de­ro­sos i geno­ci­des ins­tau­rats per Rússia, la Xina i l'isla­misme, règims que ens sub­mi­nis­tren matèries pri­me­res, com­pren el nos­tre deute extern, patro­ci­nen els nos­tres equips de fut­bol, i que amb pas­sos age­gan­tats van ate­mo­rint-nos i eli­mi­nant les nos­tres lli­ber­tats civils.

Pot­ser perquè no ens atre­vim a ser nosal­tres matei­xos, neces­si­tem tan sovint ser “tots els altres”. És una manera vicària de viure i de dele­gar el nos­tre com­promís moral. Però que ningú no s'enga­nyi. Tret d'Egunka­ria, diari basc clau­su­rat per la justícia espa­nyola, ningú més va ser Egunka­ria. Només la por­tada segres­tada d'El Jue­ves va ser El Jue­ves. Ningú més que els 43 morts en l'acci­dent del metro de València de l'any 2006 són els morts d'aquell acci­dent ocul­tat per una escan­da­losa malla política i mediàtica. Can­sats de ser tots els altres i de morir còmoda­ment a través dels altres, ¿no seria més noble viure de manera rotunda perquè els altres i les lli­ber­tats no morin?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia