Ara, municipals
La temptació d'atorgar caràcter plebiscitari a les municipals les podria desvirtuar i allunyar la governança estricta de pobles i ciutats de l'agenda política prioritària
Dimecres de la setmana passada, Artur Mas, president de la Generalitat, i Oriol Junqueras, president d'ERC i cap de l'oposició, fent de necessitat virtut es van posar d'acord. Un acord que significa que la Diada d'enguany serà el primer dia de la campanya electoral d'unes eleccions al Parlament de Catalunya que el president Mas convocarà per al dia 27 de setembre. S'ha refet la majoria parlamentària, tindrem pressupost, dotarem partides per crear estructures d'estat, tindrem un calendari legislatiu en la mateixa direcció, i CiU i ERC pactaran un full de ruta que esdevindrà el punt comú d'unes eleccions en què cada partit concorrerà amb les seves llistes. Després d'unes setmanes de dubte, entrebancs i contradiccions, d'un punt de tensió sota l'atenta mirada del president de l'AMI i de les presidentes d'Òmnium Cultural i de l'ANC, no hem trobat ben bé el desllorigador, que jo reclamava en un article anterior, però sí un punt en comú per a una data i un objectiu.
Com és natural, queden moltes coses pendents i l'acord, que en més d'una ocasió en la litúrgia del seu anunci va fer la sensació d'haver estat assolit in extremis, deixa algunes qüestions obertes. Per exemple, no sabem si el president es proposa concórrer a les eleccions amb una llista de la seva federació amb incrustacions d'independents, o bé si ho farà amb una nova llista més allunyada de la coalició, necessitada d'una urgent refundació i un distanciament de l'anomenat cas Pujol. Però aquest allunyament no és fàcil, perquè la cronologia desmenteix la voluntat, i un bon gruix dels actuals dirigents de CiU es van fer i forjar a l'ombra del president Jordi Pujol. La quadratura del cercle és com separar-se'n del tot sense renegar d'una filiació que és indubtable; negar el pare sense renegar-ne no és fàcil i exigeix una alçada moral i política considerable.
Però les qüestions que van quedar obertes ja es va cuidar Oriol Junqueras d'airejar-les, amb to de discrepància i alçant la veu contra els casos de corrupció, l'endemà mateix de l'anunci. Així, l'acord facilita un pas més en l'acostament de dues forces polítiques disposades a fer un camí plegades; però trasllada a l'horitzó de la tardor els dubtes sobre el punt de transgressió. Per a Junqueras, si hi ha majoria, l'endemà mateix de les eleccions exercirem la independència, que no és el mateix que dir que la proclamarem, ni el mateix que dir que serem independents. Per a Mas, que té més anys de volada en experiència de govern, les coses no són tan senzilles i només fent-les ben fetes i sense pressa tenen garantia d'èxit.
En aquest panorama, el govern espanyol continua fent el sord i propicia polèmiques absurdes sobre el caràcter plebiscitari o no de les eleccions, mentre que l'unionisme cavalca desaforat en una campanya de descrèdit, i el federalisme es debat en els seus propis dubtes i en l'espiral, sense fi, d'una proposta tèbia i defensada amb molt poc convenciment.
Per altra banda, el president Mas, amb els frescos de Torres Garcia acompanyant-lo en la seva compareixença amb un aura de noucentisme, afegia que entre els acords hi havia la voluntat d'afavorir els pactes municipals posteriors a les eleccions en la línia de l'acord sobiranista.
Però des del camp d'ERC, el seu candidat per Barcelona, Alfred Bosch, ja va desmentir aquesta voluntat i va deixar ben establert que en les municipals prevaldrà l'interès de ciutat, l'alternativa a Xavier Trias i les opcions d'un govern de les esquerres a la capital de Catalunya.
Es dissipava, així, un temor que jo mateix vaig expressar el mateix dia de l'anunci, en el sentit que la temptació d'atorgar caràcter plebiscitari a les municipals les podia desvirtuar i allunyar la governança estricta de pobles i ciutats de l'agenda política prioritària.
Queda clar, doncs, que les eleccions municipals no seran un primer termòmetre de les del 27-S. Ara toca municipals i, per damunt de tot, toca proposta i projecte de poble i ciutat, governança de proximitat, atenció directa i detallada a la ciutadania, tant a títol individual com col·lectiu, ambició de futur i cohesió social.
