Opinió

LA GALERIA

Microucronies

El desenvolupament imaginari d'un fet històric com si hagués tingut lloc realment és el que s'entén per ucronia. La paraula uchronie, d'origen francès, la va inventar el filòsof veí Charles Renouvier, que va néixer a Montpeller i morir a Prada (1815-1903), com a títol per a la seva obra Uchronie (l'utopie dans l'histoire): Esquisse historique apocryphe du développement de la civilisation européenne tel qu'il n'a pas été tel qu'il aurait pu être (1876). La traducció d'aquest llarg títol ve a ser Ucronia (utopia en la història): Esbós històric apòcrif del desenvolupament de la civilització europea, ja que no ha estat com hauria pogut ser. (Profeta!) Per fabricar la paraula va emprar el grec (oportú!): (‘no') i khrónos (‘temps'), per analogia amb utopia. A partir d'aquesta entradeta podríem caminar en direcció a Grècia i la jornada que vivim avui els europeus... però prendrem una altra ruta.

De tant en tant, els que escriuen llibres de ficció i –fins i tot– de no-ficció, tenen la gosadia de provocar-nos, negre sobre blanc, amb una narració ucrònica: relatar allò que podria haver passat però que no va passar. La dificultat rau a triar quin seria el punt concret de la història lineal on construir la variant que ens porti a una altra situació (imaginada).

Un parell o tres d'exemples macro, d'ucronia:
com serien els CD si algú no hagués inventat la roda
a la nit dels temps?, com ens hauria anat a tots plegats si l'avió Dragon Rapide s'hagués perdut a l'Atlàntic, i ni caixa negra?, de què estaríem parlant ara si Ciutat morta no s'hagués programat al 33, del subjectiu documental del Johan?, com seria el món si no fos com és?

I ara anem a la microucronia, a la local, a la petita però també subjugant i concretem el punt de sortida en ara fa gairebé quatre anys, vigília de les municipals i posteriors jorns, a Girona –avui dita 10–: què hauria d'haver passat –en aquests darrers 1.400 dies– per tenir enllestit el parc Central?, com ens ho hauríem d'haver fet per lluir d'una entrada sud a la ciutat per la carretera de Barcelona que no fes mal d'ulls?, què caldrà imaginar perquè l'est de la capital recuperi els seus noms de pila al nomenclàtor amb el pes que mereixen?, com de solidària seria l'urbs si, tècnicament, es volgués, per definició i per fets?, quins debats pressupostaris més apassionants si comptessin amb els suculents ingressos extres dels bancs multats per especuladors immobiliaris? I El Vol, es trobaria a faltar?

Tal vegada no caldria afinar tan prim el nou relat i tan a prop en el temps: situant el punt de fuga a partir d'alguns dels acords de ple presos en anteriors mandats municipals ja no caldria aquella novel·la ni aquestes línies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia