Opinió

LA GALERIA

Genocidis

La matança va passar davant els ulls de tota la comunitat internacional i dels qui ara clamen que
no es repeteixi un altre genocidi

“És molt fort: no m'imagino que pugui tornar a passar.” És el que va dir una estudiant amb motiu d'un acte que es va fer aquesta setmana a la Jonquera per commemorar els 70 anys de l'alliberament del camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz. Més de 300 estudiants d'instituts de l'Alt Empordà han participat en els actes en record de les víctimes de l'Holocaust. Uns actes que s'han repetit arreu i durant els quals s'ha pogut sentir una vegada i una altra que uns fets com aquells no poden tornar a repetir-se mai més. Com deia l'estudiant, costa imaginar que pugui tornar a passar, tot i que repassant la història dels últims 70 anys, ens hi hem acostat molt... De fet, no cal anar gaire enrere. Casualitat o no, entre els nombrosos reportatges i pel·lícules sobre l'Holocaust que han programat aquest dies les cadenes de TV, es va poder veure una pel·lícula sobre el genocidi que hi va haver a Ruanda durant la dècada dels anys noranta del segle passat. Dit així, sembla que fa molt, però va ser tot just fa 20 anys. Les xifres no són comparables, tot i que es calcula que van morir més de 800.000 persones pels atacs de la població majoritària hutu contra els tutsis. Aquella matança va passar davant els ulls de tota la comunitat internacional, fins i tot de les mateixes potències que aquesta setmana han tornat a clamar que no es repeteixi un altre genocidi. Fa vint anys, miraven cap a un altre costat mentre s'assassinaven milers de persones gairebé en directe. Com fa 70 anys tampoc no van fer cas de les advertències sobre els camps d'extermini nazi. A la Jonquera el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, va dir que el coneixement i la consciència és la millor garantia que no torni a succeir mai més. Però vist el que ha passat al món durant els últims anys, no sembla que n'hàgim après gaire. Més aviat sembla allò que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. O tres, o quatre... Continuem mirant cap a l'altre costat, no fos cas que per un atac de mala consciència ens veiéssim obligats a intervenir. Tot i el risc de caure en una simplificació dels fets que han denunciat les mateixes víctimes de l'Holocaust, cal insistir en la conscienciació perquè, tal com va dir un dels professors que també era a l'acte de la Jonquera, la història no és només recordar, sinó també actuar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia