El banquer i el periodista
El banquer és Stephen Green, expresident d'HSBC, i el periodista
és Peter Oborne, que ha deixat el ‘Telegraph'
Aquesta és una història sobre l'ètica de dos professionals. Un és capellà de l'Església anglicana i banquer. L'altre, un periodista polític britànic. Tots dos són conservadors. No s'han tractat mai. I, en canvi, tenen un gran afer que els uneix. Té quatre lletres: HSBC. Són les famoses sigles d'un escàndol, el del banc britànic The Hong Kong and Shangai Banking Corporation.
El capellà es diu Stephen Green. Va estudiar teologia a la Universitat de Manchester i fou ordenat sacerdot el 1988. Publicà diversos llibres sobre ètica i finances. L'últim és de 2009 i es titula Good Value, amb el subtítol: Reflexions sobre el diner, la moral i un món incert. El 1996 havia publicat Serving God? Serving Mammon? Entre un déu i l'altre, el nostre home va escollir el diner. I no pas un diner qualsevol, sinó el més tacat de sang.
Va començar a treballar a l'HSBC el 1982 i va anar escalant posicions i posicions, fins a ser president d'aquest gegant mundial de les finances de 2006 a 2010. Ingressava llavors un sou de 25 milions de lliures l'any. Poc després, Bloomberg Markets publicava que HSBC havia blanquejat diner negre durant anys procedent del terrorisme i del narcotràfic mexicà i colombià. Són els anys de la “llista Falciani”, destapada a partir del 9 d'aquest mes (comptes secrets de 106.000 clients a la seu d'HSBC a Ginebra i 80.000 milions que no cotitzen als països d'origen). El 2013 el banc pagava als EUA una multa de 1.920 milions de dòlars per blanqueig.
El nostre ‘mossèn', després de publicar el 2009 el seu llibre i de reflexionar sobre el diner (fraudulent), la moral (malvada) i un món (tan injust i salvatge) com l'explotat per l'HSBC, va decidir fer el bé i dedicar-se a la política. Deixà el banc i fou nomenat lord Hurstpierpoint per poder accedir a un escó al Parlament, a la House of Lords. I acceptà de ser ministre de Comerç i d'Inversions del govern Cameron, càrrec que exercí entre 2011 i 2013.
El periodista es diu Peter Oborne. Fins fa poc era cap dels columnistes polítics del prestigiós diari conservador The Daily Telegraph. Explica que el dilluns 9, quan la BBC, The Guardian i el International Consortium of Investigative Journalists van esbombar la “llista HSBC”, tots els diaris de Londres van assumir que aquest era el gran tema del moment. El Financial, el Times i el Mail li van prestar una àmplia cobertura els dies següents.
Què va fer el ‘Telegraph'? Res el dilluns, uns paràgrafs a la segona pàgina el dimarts, uns altres a les pàgines econòmiques el dimecres. Una vergonya! Oborne, que també és comentarista polític a la BBC, ja havia experimentat la deriva i la censura al seu diari. Concretament, quan el 2013 havia investigat per què HSBC havia cancel·lat uns comptes a significats líders islàmics britànics. El director va argüir que els germans Barclay (que l'havien comprat el 2004) no volien perdre la publicitat del banc i preferien silenciar qualsevol afer relatiu a l'HSBC.
Peter Oborne va presentar la dimissió. Motius? Com ha dit, la cobertura dels escàndols d'HSBC feta pel Telegraph ha estat “un frau als lectors”. El vell Telegraph, la veu pública més important de la dreta “escèptica i civilitzada”, va sent “saquejat” pels propietaris.
El prestigiós periodista Oborne ha deixat el diari. El gest, inusual, exemplar, és un clam ètic contra la corrupció en les relacions entre el periodisme i les elits i a favor d'un periodisme independent i de qualitat al servei dels ciutadans.
