Pobres i aporòfobs

Fa dies vaig llegir en algun diari, no recordo quin en concret, que han posat en circulació una nova paraula, aporofòbia, per definir l'odi als pobres. Així doncs, a qui tracti algú de pelacanyes, mort de gana o d'anar amb una mà a cada ou el podrem acusar de ser un aporòfob, allò que en llenguatge popular sempre se n'ha dit un escanyapolls. El neologisme, desproveït de l'aspecte més insultant del llenguatge popular, serà molt adequat per al creuament de retrets entre partits polítics, per l'asèpsia informativa i per la suposada equidistància (una paraula també fastigosa) del sistema jurídic. No és el mateix dir i escriure d'algú que és un xenòfob que no pas que opini que sobren tots els moros i negres; o dir homòfob a qui assegura que s'han d'eliminar tots els “maricons” i les “tortilleres”. Gràcies a les noves lleis i la seva difusió, ara sabem que a l'imbècil que desqualifica els altres per raó de procedència o de gustos sexuals és un xenòfob o un homòfob. Sí que em sembla molt curiós que se n'hagi trobat una d'anàloga per als qui tenen mania als més desvalguts. El meravellós estat del benestar va eliminar la paraula pobre en les distàncies curtes. I els pobres de la meva infància (“he vist un pobre pel carrer”, “no obriu la porta a ningú, que passen pobres”, “hi havia un pobre a les escales de l'església captant”, etc.) van desaparèixer i la paraula s'utilitzava per parlar dels pobres d'Àfrica, de l'Índia o de l'Amèrica Central. Molt lluny dels nostres carrers i de les escales de les esglésies. Un món tan meravellós no es podia permetre la claredat i contundència de fets com pobresa o lletjor, millor dir-ne desafavorit o inadequat i aplicar la contundència de les lleis per apartar-ho de la vista dels feliços ciutadans. La realitat, però, és tossuda i ara sembla que la pobresa ja no és possible amagar-la fins al punt que el diccionari s'ha fet petit i els eufemismes cada cop són menys creïbles. Sortosament, als acadèmics els queda el grec per a aquests casos i han creat el neologisme a partir de les paraules à-poros (pobre) i phobia (por, odi, animadversió, repugnància).

En l'àmbit popular no crec que a curt termini acabi de funcionar, i costarà molt que els vulgars escanyapolls adquireixin la categoria d'aporòfobs.