La columna
Molta calma
Que passin els pactes i la constitució dels governs municipals i posem-nos treballar pel 27-S
Es van complint els calendaris i dissabte viurem la constitució dels ajuntaments. Fins llavors, molta calma. Déu n'hi do si n'hi ha hagut, de problemes, durant la campanya electoral i, sobretot, després de conèixer els resultats i començar a fer sumes i restes. Allò que alguns defensen com una regla sagrada de la democràcia en algunes ciutats –com Barcelona, per exemple–, és a dir, que el govern ha de ser per a la llista més votada, és paper mullat en d'altres pobles o ciutats, i això ho defensen els mateixos partits que esgrimeixen que un vot més que el contrari és cosa sagrada, negant un dels principis de la democràcia participativa, és a dir, la legitimitat que un pacte entre dues o tres (o més) forces pot fer fora del govern la llista amb més regidors. De fet, ara que fan discursos, alguns podrien recordar que a Artur Mas li va passar al Parlament i durant dues legislatures, això de guanyar per escons les eleccions i acabar a l'oposició. Per tant, ens queden dies de negociacions intenses, pactes a darrera hora, alguns contra natura, i declaracions incendiàries de qui es vegi perjudicat pels pactes, alguns dels quals ens sorprendran. Res de nou, vella política practicada fins i tot per alguns venedors de regeneració, en funció del que els permeti obtenir de càrrecs de representació. Cosa ben lícita i legítima, per altra banda, però que els hauria de fer abstenir de segons quins discursos. Molta calma, doncs, com escrivia al principi. Deixem que passin alguns pactes, que s'esvaeixin alguns atacs de banyes, que Unió faci la seva pregunta que no se sap què pregunta i una vegada constituïts els ajuntaments, repartides les parcel·les de poder i en marxa el compliment dels programes de les municipals, comencem a remar tots en la mateixa direcció, pensant que el 27 de setembre s'acosta i que llavors sí que ha de quedar clar qui defensa què i que el que hi ha en joc no és un Parlament d'una autonomia sinó el Parlament nacional de Catalunya, l'encarregat de fer la feina en funció del que hem decidit lliurement, i per tant el que ha de decidir com Catalunya és un estat independent.
