Opinió

El desafiament després del desafiament

Serà necessari articular una fórmula per assegurar que les esperances de la ciutadania no quedin defraudades

Sense cap dubte, les elec­ci­ons del 27 de setem­bre es pre­sen­ten com un enorme des­a­fi­a­ment. Per començar, perquè encara no és clar a hores d'ara que aques­tes elec­ci­ons tin­guin de veri­tat un caràcter ple­bis­ci­tari i cons­ti­tu­ent. Això s'haurà de veure i dependrà de la capa­ci­tat de les for­ces inde­pen­den­tis­tes (les que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons i les que no) per defi­nir el marc de la con­tesa. I és que són mol­tes i molt com­ple­xes les altres qüesti­ons que estan damunt la taula, política­ment par­lant. Una situ­ació d'emergència social, una crisi capi­ta­lista que con­ti­nua fent estralls mal­grat el màrque­ting de les xifres macro­e­conòmiques i un replan­te­ja­ment radi­cal de les velles for­mes de fer política.

Però posem que sí, que pot arre­lar la idea que aques­tes elec­ci­ons són trans­cen­den­tals perquè repre­sen­ten una opor­tu­ni­tat, clara i nítida, per exer­cir allò que des de fa ben bé deu anys en diem “dret a deci­dir”. Que, pre­ci­sa­ment perquè la con­sulta del 9-N no es va poder rea­lit­zar amb totes les garan­ties, calia tro­bar un meca­nisme per poder deci­dir sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya. I que aques­tes elec­ci­ons són aquest meca­nisme: una nova forma de fer política, un acte de sobi­ra­nia i una ocasió per posar les bases per resol­dre molts dels pro­ble­mes soci­als que enu­meràvem més amunt. Ales­ho­res sí, tots els par­tits i pla­ta­for­mes es posi­ci­o­na­ran ober­ta­ment sobre la qüestió i les elec­ci­ons podran adqui­rir un caràcter ple­bis­ci­tari i cons­ti­tu­ent alhora.

Però amb això encara no n'hi haurà prou. Evi­dent­ment, el repte és immens perquè posar els ter­mes del debat en “inde­pendència sí o no” no implica necessària­ment que gua­nyi el sí. Caldrà una majo­ria excep­ci­o­nal en vots i dipu­tats per tal d'asso­lir un resul­tat inqüesti­o­na­ble, una victòria democràtica de la inde­pendència. Amb això, s'asso­li­ria una fita fona­men­tal. Ara bé, cal dir-ho tot: lla­vors el des­a­fi­a­ment de debò no hau­ria fet més que començar.

En funció de la cor­re­lació de for­ces
i de la pugna legítima per l'hege­mo­nia entre totes les opci­ons polítiques inde­pen­den­tis­tes, l'endemà del 27 de setem­bre s'obrirà un esce­nari inèdit. És per això que serà neces­sari arti­cu­lar una fórmula per asse­gu­rar que les espe­ran­ces de la ciu­ta­da­nia no que­din defrau­da­des. La rup­tura amb l'Estat espa­nyol és quel­com que va més enllà de decla­ra­ci­ons simbòliques. Per tant, el des­a­fi­a­ment veri­ta­ble només es pot afron­tar des del tre­ball polític, la fer­mesa i el coratge per fer que Cata­lu­nya esde­vin­gui un sub­jecte polític sobirà, reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment i inde­pen­dent de la legis­lació espa­nyola. Després dels grans esde­ve­ni­ments
(9-N, 11 de setem­bre, elec­ci­ons...), començarà la tasca contínua, inin­ter­rom­puda i paci­ent per fer efec­tiva aquesta inde­pendència.

El des­a­fi­a­ment després del des­a­fi­a­ment és la forma que prendrà la inde­pendència de Cata­lu­nya. Els anys de vella política i de capi­ta­lisme cli­en­te­lar han de que­dar defi­ni­ti­va­ment enrere. També, i sobre­tot en això, la República Cata­lana es juga el seu futur, i el seu futur és indes­tri­a­ble de la uni­tat popu­lar que l'haurà fet pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia