LA GALERIA
Franquisme constitucional
Un estat és l'única garantia de poder aturar totes les arbitrarietats
La gran majoria de tertulians unionistes sempre ens argumenten –sobretot a can Cuní– que la victòria de Junts pel Sí serà un desastre per Catalunya; però aquests personatges públics no ens expliquen res en el cas que guanyés el no; és a dir, que s'articulés al Parlament una majoria entre el PP, Ciutadans i el PSC. No hi ha dubte que si la llista de Junts pel Sí no guanya amb contundència (més de 68 diputats) s'accelerarà d'una manera bàrbara la regressió, ja actualment en marxa, anomenada (jo l'anomeno) franquisme constitucional. Una prova fefaent d'aquesta recentralització antisocial que tan patim els catalans la tenim en la darrera proposta del govern espanyol per reformar (endurir contra Catalunya) la llei orgànica del Tribunal Constitucional, la qual cosa significaria el trencament definitiu de la divisió de poders de Montesquieu i l'anihilament total de l'actual autonomia catalana.
La reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional implicaria, definitivament, la imposició, en tots els aspectes de la vida, d'una mena de franquisme del segle XXI contra Catalunya. A hores d'ara, la consolidació d'un procés, de debò, vers un estat independent català (democràtic, modern i regeneracionista) és l'única garantia de poder aturar totes les arbitrarietats en forma de paquets legislatius, que patim amb molta humiliació el poble de Catalunya. De fet, l'encaix d'una Catalunya independent dintre de la interdependència europea és l'única manera que s'acabi el pervers esperit franquista que encara ens martiritza (enguany farà quaranta anys que va morir el dictador, però encara continuen vius molts tics antidemocràtics de l'època). Per altra banda, la independència de Catalunya és l'única solució racional per poder salvar, definitivament, la nostra, molt estimada, llengua catalana. Segons els 130 punts de la Plataforma de la llengua, els desequilibris lingüístics contra el català –la gravíssima i constant minorització de la llengua pròpia de Catalunya– provoquen que sense sobirania plena, en un període curt de temps, el català pot convertir-se en una autèntica llengua morta. Amb un reforçament del franquisme constitucional el procés de llatinització del català s'acceleraria. En síntesi, el 27-S és vital que guanyi, amb força i determinació, l'opció de Junts pel Sí, no només per iniciar, de debò, el procés i la negociació tripartida (Barcelona/Madrid/Brussel·les) sinó, sobretot, per enderrocar definitivament la xacra del franquisme constitucional.
