Full de ruta
Els llibres de la tieta
Josep Pla ja defensava que el poble català es pot considerar un dels més demòcrates d'Europa
Quan se'n va anar, als 95 anys, la tieta ens va deixar tot de llibres. Obro la Guia de Catalunya, amb textos de Josep Pla i fotografies de Francesc Català Roca, i, fullejant per arribar al capítol de Sabadell, cau a terra un retall del Noticiero Universal del 7 de març del 1977. El diari –que, per cert, tenia la seu allà on avui escric aquestes línies– recull una reunió de 21 partits d'esquerra i de l'oposició democràtica basca en què queden per un altre dia per parlar, entre altres qüestions, de com abordaran “les llibertats per
a tothom”. També informa que la defensa d'un estat federal és una de les propostes de 29 personalitats gallegues, que han advertit que “ningú,
excepte els mateixos gallecs, defensarà els drets de Galícia com a poble amb personalitat nacional”. De personalitat nacional vam passar a nacionalitats històriques. Però la tieta no guardava el retall per això, ni tampoc per
la notícia de més amunt, que interti-
tula “Sólo hay un PSOE, el de Felipe González.” Quanta actualitat.
Giro full i descobrim un seguit
d'articles sobre Josep Pla amb motiu del seu 80è aniversari, que era l'endemà. N'hi ha un, per exemple, “Un catalán en el paisaje de Castilla”, de Rafael Manzano, que evoca la vigent idea de conservadorisme de Pla: “En un país com el nostre, on s'ha destruït el
millor, s'ha de ser conservador per mantenir, almenys, el que queda.”
L'historiador i periodista Ramon Garriga Alemany comença dient que els gironins de Palafrugell, com ara Pla, sempre han sobresortit per l'amor a la bona taula i la inclinació per assaborir begudes excel·lents i alternar amb dones interessants (!). Hi afegeix: “Últimament Josep Pla ha dit que el poble català, per temperament i per manera de ser, es pot considerar un dels més demòcrates de tot Europa.” Podria haver-ho dit ahir mateix. Garriga, però, opina que Pla peca d'optimista amb aquesta afirmació i ho fonamenta en l'existència d'“arrauxats que han estat causa de tantes tragèdies”. Por.
Sacsejo frenèticament la Guia de Catalunya per veure si la tieta guar-
dava algun altre diari d'avui.
