Borbó

No tinc cap dubte sobre l'ús i atribucions del borbó, aquest xicot que treuen per presidir fires i festes. Quan cal, fins puja a la tribuna d'oradors i engalta un discurs que, abans, li ha escrit un escriba del govern, explicant sense pudor la política de qui mana a l'estat que, evidentment, no és ell. Ja ho deia la cançó, que no repetiré, quan parlava de la feina del borbó, i ho deixo a la imaginació del lector.

Uns amic jutjaven amb duresa, fins incrèdulament, l'homilia de Felip de Borbó a la catedral laica d'Estrasburg, davant el conjunt matemàtic conegut com Parlament Europeu. I com correspon al pensament popular –del Partit Popular, vull dir– va parlar de “la Espanya unida i orgullosa de la seva diversitat”, insistint amb tota la parafernàlia del unir i no dividir i, encara en la Espanya solidària. Talment, parlava del Reyno de España, la marca impulsada pel Madrid polític per vendre el missatge de les pròpies misèries.

Francament, malgrat tots sabem que en una monarquia parlamentària el rei només fa de locutor dels discursos del govern, en l'ocasió que comento penso que el mateix Felip devia expressar els propis sentiments doncs, en tot això que apuntem al nostre país, queda clar que, almenys la meitat dels catalans –almenys!!– confiem en la futura república catalana. El monarca castellà, en el discurs de torn, només defensava la feina i el sou, segur que el procés del procés no contempla la continuïtat borbònica ni la Catalunya monàrquica. Ep!, tot democràticament, doncs el temps de les guillotines ja ha caducat.

Quan tot el tirallonga de frases recordava el so dels vells tambors, les darreres paraules del parlament castellà proclamaven el sentiment del poble espanyol de pertinença al projecte europeu quan “l'Espanya democràtica de les últimes dècades s'ha basat en una voluntat d'entesa ferma entre els espanyols”. Els preocupats amics amb qui parlava han quedat confortats: aquell senyor quan discursejava al Parlament Europeu no parlava de nosaltres.