Full de ruta
Catalunya al davant
Avui dia és més fàcil fer això de la independència que investir un president
Ja tenim Parlament i el tenim independentista. Ho tornaré a repetir perquè això no s'escriu cada dia: ja tenim Parlament i el tenim independentista. A qui li pot estranyar que comenci la ruptura? Els parlaments independentistes hi són per fer les independències. Si tenim l'instrument, avui mateix ja podem declarar la nostra (l'inici, el final o la part de sota de la costella). Si és massa just, quedem que la setmana que ve. Efectivament, avui dia és més fàcil fer això de la independència que investir un president. Però no dubto que n'investirem un i que segurament el seu nom començarà amb Ar i acabarà amb tur, de la mateixa manera que hi va haver acord per a la pregunta del 9-N o per a una llista conjunta entre CDC i Esquerra pel 27-S. El més poètic de les eleccions passades és que les urnes obliguen ara a acabar de completar l'acord per a un full de ruta entre totes les forces independentistes.
A cap dels qui tallen el bacallà –ni a la Secundina– li interessa tornar a celebrar eleccions. Es tracta, doncs, de trobar una fórmula per justificar fer president Artur Mas tot i haver-ho negat a tort i a dret. I això es fa amb audàcia, imaginació, intel·ligència, concessions de Junts pel Sí, generositat de la CUP i Catalunya al davant.
Us imagineu haver de repetir la campanya electoral? Podríem tornar a sentir Oriol Amat dient que tot això s'acaba amb l'exhumació de l'Estatut; Unió ho podria tornar a intentar; Catalunya Sí que es Pot podria canviar de nom i, ja que hi som, de candidat; qui sap si tornaria la monja, o Joan Herrera, pobre. Podríem tornar a veure el bugui-bugui d'Iceta, García-Margallo comparant Catalunya amb Algèria, Pablo Iglesias escodrinyant l'arbre genealògic dels catalans, tornaríem a fruir amb el meu venerat Lluís Llach al Pasapalabra, debatríem si els actes de la Diada Nacional són partidistes (aviat descobrirem si ho són els del Dia de la Constitució, a l'inici de la campanya electoral espanyola). I, sobretot sobretot, veuríem la CUP proclamant que no farà mai de la vida president Artur Mas. Been there, done that.
