LA GALERIA
Nouvinguts
El polític nouvingut és aquell que sense cap suposada experiència té la barra de voler entrar en el món de la política
Qui ho havia de dir que amb motiu de la campanya electoral que va començar ahir descobriríem que hi ha un nou espècimen de polític, el nouvingut. Fins ara una persona nouvinguda era la que acaba de venir, l'arribada de poc o una persona forastera. De fet, són les definicions que ens dóna el Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Però, des d'aquesta setmana, una veterana política del país veí ha trobat una nova definició, pejorativa, per a aquest mot. Segons ella, el polític nouvingut és aquell que sense cap suposada experiència té la barra de voler entrar en el món de la política i, fins i tot, té la barra de voler prendre-li la cadira. És lògic que aquesta política, el partit de la qual és el menys important, estigui preocupada per aquest nou espècimen de polític. Té el cul enganxat a la cadira, o millor dit, a l'escó, des que va entrar al Congrés, el 1986. Ni més ni menys que fa gairebé trenta anys. I encara no en fa prou i es torna a presentar, tot i que el seu partit no li ho ha posat fàcil. El cas és que considera molt negativa aquesta nova onada de partits i aspirants a polítics. Fa tant temps que viu de la política que ni recorda que ella, en algun moment molt llunyà, també va ser una nouvinguda. És ben trist que després d'omplir-se la boca amb les paraules democràcia, regeneració o transparència encara ens vulguin donar lliçons sobre qui és apte per fer política i hàgim d'escoltar declaracions plenes de demagògia. A les nostres comarques, on ja sabem que hi ha molts nouvinguts, en aquesta campanya també n'hi ha de l'espècie política. Però és igual de quin partit sigui la llista que encapçalen Marc Lamuà, Dolors Terradas i Fernando López de Castro, que no han estat mai al Congrés i algun no té cap mena d'experiència política. Tenen tant dret com qualsevol altre dels candidats a voler ocupar un escó. Potser fins i tot més que altres, ja que el que uns en diuen inexperiència i els altres renovació pot ajudar a portar una mica d'aire fresc a unes institucions que fan olor de naftalina. No sabem si aquests candidats sortiran escollits, ni si, en cas de fer-ho, ho faran bé o malament. Tampoc no ho sabíem d'aquests que ara van predicant contra els polítics nouvinguts. El que sí que sabem és que els que ja fa anys i panys que hi són alguna cosa no han fet del tot bé si els ciutadans els veiem cada vegada més com si fossin d'un altre planeta.
