A la tres
Resulta que no vam votar bé
“Si es passa el mort a l'electorat, és perquè l'enterri”
Tornar a fer eleccions perquè els elegits són incapaços de sortir-se'n amb la combinatòria del mandat de l'electorat és com dir a la ciutadania, mireu, senyores i senyors, torneu a passar per les urnes perquè hem arribat a la conclusió que el 27 de setembre no vàreu votar prou bé. Com passa amb la pluja, mai no es vota al gust de tothom. Com també passa amb la pluja, es mulla qui no té paraigua. Catalunya no només no té paraigua sinó que tampoc té paracaigudes. La desgràcia és que ho acabem de descobrir ara que som a mig salt, i amb una tempesta de llamps i trons.
A Madrid, per posar un exemple antagònic, es poden permetre que fracassi una investidura i haver de tornar anar a votar. Poden repetir-ho una vegada i les que calgui, de fet. Si han sobreviscut fins ara tal com són, no els vindrà d'un parell de mesos o tres sense govern. O un parell o tres d'anys, si convingués. La casa és forta. Els espanyols tenen un estat fet i dret. També tenen l'Íbex. Tenen el BOE. Tenen la Constitució. Tenen el rei. A Catalunya també tenim tot això que tenen ells. Ho tenim en contra.
A Catalunya no ens queda res més que les ganes de ser. Les ganes de ser les vam dipositar a les urnes. Sembla que ara ens retornaran les ganes, a cobrament revertit. I el ser? Doncs quedarà a l'oficina d'objectes perduts.
En aquest procés s'ha anat perdent un llençol a cada bugada. El finançament, immersió, llengua, etcètera, confiant que la victòria final ens ho rescabalaria tot. Hi ha qui pensa que tornar a votar és fer una passa enrere per poder-ne fer dues endavant. Segons com calculi la passa enrere, pot passar que no faci peu perquè en lloc del terreny ferm per agafar impuls s'hi trobi el precipici. Se'n diu pas en fals.
Va ser el revolucionari Mao qui va dir allò que calia anar de derrota en derrota fins a la victòria final. La revolució catalana sembla anar a la inversa. Aquests últims cinc anys hem anat de victòria en victòria, sembla que fins a la derrota. Final? A hores d'ara, l'únic final inevitable és el de l'any 2015, que acaba avui. La resta, ja es veurà.
