LA GALERIA
El tap de suro perdut
L'objectiu del Consorci de les Gavarres és que els beneficis puguin revertir en projectes de gestió i conservació del massís
Vaig créixer amb la flaire del suro impregnada al cos. A Llagostera hi havia una desena de fàbriques que donaven feina a un bon grapat de persones. La mare hi treballava i el pare, que tenia barberia, triava taps en les estones lliures, i sempre teníem la casa plena de saques immenses i coves plens de l'essència de l'escorça de l'alzina surera, un arbre que havia senyorejat durant molt anys en els nostres boscos, fins que el boom del turisme i del ram de la construcció van portar a l'inici de l'abandonament de les feines agrícoles i forestals, i pagesos i bosquetans van passar a fer de manobres i paletes. Ningú va parar atenció a les tallades que es van produir (molts propietaris malvenien els masos i aprofitaven per treure profit de les plantes grosses) i avui tenim més boscúria que mai (un perillós reclam per als incendis forestals), però hi sobren els pins i hi falten alzines sureres, que havien estat una riquesa indiscutible a casa nostra durant més d'una centúria. A Cassà de la Selva, la indústria no s'ha extingit com a Llagostera, però ja fa molts anys que Portugal centralitza la manufactura del tap i la millor pela es troba a les deveses d'Andalusia i Extremadura. Fa anys, doncs, que la fortor de suro que desprenia el poble s'ha esvaït i que la memòria de la indústria ja només es troba al centre d'interpretació de Can Caciques. Ara s'acaba de presentar una iniciativa que vol potenciar l'ecoturisme i la cultura del suro entre el públic nord-americà. Es tracta d'un projecte que es desenvoluparà a les Gavarres, coordinat pel consorci, amb la voluntat de reivindicar el món del suro i afavorir la conservació de les suredes. Un dels grans objectius d'aquesta campanya, que es fa en col·laboració amb una fundació nord-americana, és divulgar el procés del tap de suro des que es treu l'escorça fins que tapa l'ampolla de vi o cava, ja que hi ha un gran desconeixement sobre aquesta evolució, fins al punt que en determinats sectors hi ha la creença que per elaborar els taps cal sacrificar la planta. En aquesta iniciativa hi ha implicats fàbriques, cellers, museus, centres de recerca, associacions i l'administració, i, una vegada s'hagi consolidat la proposta, l'objectiu del Consorci de les Gavarres és que els beneficis puguin revertir en projectes de gestió, conservació i neteja del massís, i en la restauració del patrimoni històric.
