Opinió

LA GALERIA

Flors de Farners

Parlant d'abrils
i de flores locals, el colomenc Eduard Maynegre
i el seu equip
se la juguen
avui a Gènova

Una enigmàtica escriptora de la blogosfera valenciana, que es fa dir Lucrècia de Borja i Bairén, ha dit que “la primavera és el mes de les flors i de la masturbació”. Bé, tranquils, ja saben com funciona això dels aforismes: damunt d'una proposició que resulta evident s'hi deixa caure un element insòlit, xocant, sense argumentar. Tanmateix, diria que aquesta vegada la noia n'ha fet un gra massa, perquè dir que el maig és el mes de les flors, més que una idea enginyosa, és tot un escàndol. O és que no sap, la compatriota, que ja han sortit els primers gallarets, arromangant els pètals com ballarines de cancan? I que els botonets, les hortènsies, els cistellets de plata no arribaran fins a l'hivern? No ha llegit a l'Aloma de la Rodoreda allò de “l'abril havia passat de pressa, carregat de flors i amb moltes pluges”? No sap que a Santa Coloma de Farners, pel novembre, els camps s'omplen de flors de sant Dalmau, delicades i rebels alhora?

Per cert, parlant d'abrils i de flores locals, el colomenc Eduard Maynegre i el seu equip se la juguen avui a Gènova. Participen com a únics representants de l'Estat espanyol en el campionat europeu d'art floral, el més important que es fa al continent i al qual arriben els floristes més destacats de vint-i-tres països. Se la jugaran a dues proves: guarnir un Fiat i una Vespa nupcial, aviat és dit... D'Orient i del nostre Romanticisme ens venia el costum de comunicar els pensaments i sentiments mitjançant flors determinades. He buscat la flor de l'esperança: la de l'ametller florit; les dels obstacles vençuts: l'aristol i el barder; la de la invenció: l'herba talpera; la de la bellesa perfecta: la camèlia blanca, i la del premi per mèrits, que és el llorer. Ara mateix en faig un bouquet seguint la tècnica de l'espiral i l'envio a Gènova. Em sortirà un esguerro, ja ho sé. Jo no sóc campió d'Espanya en aquesta especialitat com en Maynegre. Però tant de bo que faci de talismà i que aquests amics tornin amb la champions de la floristeria. Així, de passada, avançarem trenta dies el mes assignat a les flors. Deixem per al maig la segona assignació de l'aforisme, no troben? Al capdavall ja ens cau al damunt la declaració de renda. No em diguin que no els agradaria enviar al senyor Cristóbal Montoro una manyoc de morelles (la flor del vituperi) amb una cinta que digués: “A fer la mà!”...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia