Resposta ferma

A maig del 2016 la problemàtica social a Catalunya –malgrat algunes estadístiques un xic adulterades, que diuen que s'han creat alguns llocs de treball– és més greu que mai. Els desnonaments –tant des del vessant de les execucions hipotecàries carregades de clàusules abusives com dels lloguers que no es poden pagar perquè els sous i les prestacions socials són insuficients–, la pobresa energètica, l'atur estructural dels majors de 45 anys, els greus problemes dels jubilats, la majoria amb pensions molt baixes, que no poden accedir a residències d'una forma digna, així com una pobresa salarial i social severa configuren un panorama desolador, on el poder polític ha de reaccionar i fer front a les garrotades indignes del govern espanyol mitjançant el Tribunal Constitucional, que com a arma política llancívola i desestabilitzadora pretén un esclat social i antihumanitari mai vist en la història contemporània de Catalunya.

Malgrat les argúcies legals del poder espanyol, convertides en xacres socials, la resposta del poder polític català, les entitats socials i la societat civil ha estat exemplar.

Catalunya necessita, més que mai, blindar la seva dignitat social, encara que això pugui representar certs problemes de desobediència. Per això seria molt necessari que s'activés una cimera de govern, partits, municipis i entitats per pactar un nou text legal urgent que agrupi mesures legals vigents i suspeses per la mala llet política del Constitucional. La política, en majúscules, ha de fer front de debò a una situació d'emergència, mai vista a casa nostra. Ha de donar respostes al patiment de molta gent que veu com la cançó de l'enfadós de la recuperació econòmica esdevé una gran mentida. En qualsevol cas, els economistes honestos diuen que la sortida de la crisi serà molt diferent que la situació d'abans de la crisi. L'any 2018 o el 2020 seran molt diferents que, per exemple, el 2006 i, sobretot, seran molt més precaris i efímers. La nova situació de pobresa salarial, social i estructural, molt accentuada, també fa molt necessàries unes estructures d'estat que responguin als problemes de la gent. La política catalana ha d'estar a l'altura de les circumstàncies. De moment, la resposta de país ha estat ferma, però haurem d'estar molt amatents perquè encara tenim una tasca molt dura: fer front al càncer de la nova pobresa postcrisi.