Més que amics

Els Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres és una associació que dia a dia demostra, amb fets, que hi ha molt més que amistat en relació amb el castell. Celebren, i des de ja fa uns quants anys, actes de tota mena o quasi: conferències, col·loquis, exposicions, taules rodones i demanin. El seu president, l'amic Antonio Herrera, em deia fa pocs dies que el preocupa la continuïtat, perquè costa trobar gent per formar junta, de cares a un futur immediat. L'Antonio presideix l'associació des de fa quasi catorze anys, i voldria un relleu a la presidència, que de moment se li fa difícil de trobar.

A més dels actes esmentats, els Amics del Castell de Sant Ferran van publicant, a poc a poc, una sèrie de llibres sobre la història de la fortalesa, unes publicacions que perillen de passar desapercebudes o quasi, en tot cas de no ser prou valorades tant pels temes que toquen en relació amb el castell, com per l'esforç que en suposa l'edició i publicació. De moment, i en menys de dos anys, ja n'han publicat dos, i el tercer està en procés avançat. El primer és obra del figuerenc Alfons Martínez Puig, una investigació sobre el tresor artístic dipositat al castell de Sant Ferran al final de la guerra dita civil, el trasllat a Suïssa i el seu retorn. Va ser presentat el febrer de 2014. El segon es presentà l'octubre de 2015, un estudi sobre Joan Clarós (1749-1827), personatge amb actuació destacada al castell, sobretot en temps de la guerra del Francès. L'escrigué un familiar descendent seu, Domingo Neuenschwander de Clarós

I el tercer, en preparació avançada, l'escriu el tinent general Carlos Díaz Capmany, sobre governadors del castell al segle divuit. És un llibre que he llegit amb gran atenció abans de ser publicat, i m'ha meravellat com l'autor entronca la història del castell amb els grans esdeveniments, com per exemple la Revolució Francesa o les guerres carlines. Díaz Capmany no està de brocs ni floritures, escriu amb un rigor notabilíssim, s'ha documentat molt bé i no engalana res: només els purs fets, ben datats i concretíssims. Res a veure amb allò que deia Josep Pla quan blasmava els “senyors de la sociologia recreativa” per als qui qualsevol temps passat fou millor, sobretot l'edat mitjana, que és l'època que els escalfa l'enteniment, fins al punt que si poguessin portarien cotes de malla i calçotets de ferro.