El Senat

Les eleccions del 26-J, les segones eleccions generals espanyoles en un curt període de sis mesos, ens han deixat moltes sorpreses, força curiositats i algunes frustracions. Una qüestió a reflexionar és que la ciència demoscòpica ha fracassat estrepitosament; potser els privilegiats de debò sí que tenien les prediccions adequades. Una altra qüestió –negativa i frustrant– ha estat que l'abstenció, sobretot a casa nostra, ha estat elevada; així mateix, les conseqüències del Brexit han bufat a favor dels conservadors castellans/espanyols del PP. En qualsevol cas, aquests comicis deixen moltes particularitats, una d'elles és l'elecció dels 208 membres de la cambra alta (58 són designats indirectament per les comunitats autònomes segons la població; 16 a Catalunya).

El Senat, anomenat per alguna premsa “el cementiri dels elefants”, i molt desconegut per una gran majoria d'electors, té molta més importància, en l'ordenament polític espanyol, de la que
se li vol donar. Doncs bé, una de les més destacades peculiaritats d'aquesta cambra –definida, molt teòricament, en l'article 69.3 de la CE, com la cambra de representació territorial– és el seu sistema d'elecció majoritari, dur i pur. A cada província, excepte les Illes Balears, les Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, s'elegeixen 4 senadors, dels quals els electors en poden votar un màxim de 3. A causa del sistema majoritari d'elecció,
el Senat esdevé un cambra conservadora (ara ho serà més que mai ja que el PP passa de 124 a 130 senadors) de segona lectura que intenta aturar alguns projectes progressistes del Congrés. Però, a banda d'aquestes singularitats, poca broma amb el Senat, ja que l'ordenament constitucional actual li facilita molt de poder; un poder molt desconegut per al gran públic. D'aquesta manera, segons l'article 155 de la CE, la majoria absoluta del Senat (no del Congrés) té la potestat d'aprovar mesures excepcionals d'intervenció en les comunitats autònomes (això és una veritable espasa de Dàmocles sobre Catalunya). D'altra banda, el Senat és
el que elegeix 10 dels 20 vocals del CGPJ (el govern dels jutges) i també 4 dels 12 membres del “sagrat i totpoderós” Tribunal Constitucional. A més, en les diferents modalitats de reforma constitucional, el Senat adquireix un protagonisme tan destacat com el Congrés. Les “curiositats” del Senat són importants de
saber perquè impliquen molt de poder polític, a voltes poc legítim.