LA GALERIA
Operació constitucional
Ens hem d'enfortir, hem de prendre consciència que encara no tenim prou força
El Tribunal Constitucional, per unanimitat, va tombar recentment les estructures d'estat i deixa clar que Catalunya no té res a fer a Espanya. De fet, de res ha servit que l'Estatut prevegi la creació d'una Agència Tributària a Catalunya. El Tribunal Constitucional, amb una sentència, va anul·lar alguns dels articles i disposicions addicionals de la llei de mesures fiscals i financeres del 2015 que, entre d'altres, preveu la creació de l'Agència Tributària pròpia i altres “estructures d'estat”, en concret, la creació a l'Agència Catalana de Protecció Social, el pla director dels sectors d'energia, telecomunicacions, sistemes d'informació i transport ferroviari, l'inventari del patrimoni de les administracions públiques i el catàleg d'infraestructures estratègiques. L'anomenada, operació Catalunya –d'assetjament i guerra bruta contra polítics independentistes– s'està portant a terme –d'una manera conjunta i coordinada– amb una operació constitucional, en teoria legal, contra Catalunya la qual cosa posa de manifest l'abast i la magnitud del problema de la qüestió catalana.
Al mateix temps que succeeixen aquests tèrbols episodis –legals i no legals– una vegada més es posa de manifest una ofensiva descarada contra la llengua catalana; contra la normalització lingüística efectiva de la nostra llengua pròpia i la vulneració de les lleis que l'emparen. Fins i tot, des d'Ajuntaments i d'altres institucions de proximitat es relaxen els requisits per contractar el personal adient, per exemple en la contractació de socorristes, sense el nivell de català indispensable; o al fet, encara més greu, que no s'atengui un nen perquè parla en català. Així mateix, en el sector de la sanitat pública és multiplica el nombre de casos de discriminació lingüística quan això, amb la llei a la mà, hauria de ser impossible l'any 2016. En síntesi, que per una banda patim les ensulsiades directes del govern espanyol i de tota la seva superestructura uniformitzadora i, d'altra banda, en les qüestions “menors” del dia a dia la regressió lingüística i política cada dia és més clara. Només hi ha una solució: ens hem d'enfortir, hem de prendre consciència que encara no tenim prou força. El problema continua sent el mateix de sempre: cal fer política amb majúscules amb més efectivitat. Cal continuar per la via del civisme i la fermesa, de baix a dalt. Cal continuar, amb normalitat, la construcció nacional amb grans dosis de cohesió i de justícia social redistributiva.
