Full de ruta
Juno, quan Niça plora
La humanitat que ha sabut enviar una sonda als confins de l'espai engendra bèsties que l'autodestrueixen al volant d'un tràiler frigorífic
Segons la mitologia romana, Juno podia veure a través dels núvols. Com la deessa, la sonda homònima que orbita Júpiter des del 5 de juliol intentarà descobrir què s'amaga en la densitat irisada del planeta gegant: vol conèixer què hi ha sota els núvols impossibles, proporcionar dades perquè els científics teoritzin sobre la formació dels planetes gasosos, els que brillen més enllà del cinturó d'asteroides, i avancin en la descripció del naixement del sistema solar. És la gesta més ingent culminada per la NASA. La nau farà 37 voltes al planeta en vint mesos, acostant-s'hi cada vegada més, fins a ser destruïda per l'atmosfera del planeta misteriós.
Hi ha pocs vertígens semblants al que et pertorba quan, lluny de l'enlluernament de la ciutat i en la fosca de la nit, t'ajeus en una hamaca per observar els estels. De sobte la terra i el cel es capgiren i la gravetat invertida et precipita a la negror de l'univers. La fiblada a l'estómac, un instant de veritat revelada i incomprensible; brevíssim abans no recuperes l'ordre i la mesura de les coses. L'hamaca sota teu i, més a prop o més lluny, el llum de casa.
Mentre Juno orbita Júpiter (un planeta mil vegades més gran que el nostre) buscant-hi aigua, les platges de Niça es despertaven més buides que mai. La humanitat ha sabut enviar una sonda als confins de l'espai; una nau que ja ha fet una primera fotografia del planeta gegant a 4,3 milions de quilòmetres i que intenta donar resposta als milions de preguntes sobre el més gran dels misteris. Què hi fem, tu i jo, ara i aquí? Però aquesta mateixa humanitat engendra bèsties disposades a autodestruir-la al volant d'un tràiler frigorífic en una nit de focs artificials a la Promenade des Anglais. Com molts altres ciutadans del món ho han fet abans, potser haurem d'acostumar-nos a la desprotecció absoluta; a la incapacitat policial i política per frenar la barbàrie quotidiana, a l'atzar que ens ha permès veure el terror per la pantalla del televisor, al precari equilibri entre la terra i l'univers que se t'enduria.
