Opinió

LA GALERIA

Xarrabascos

Amagades en l'oblit resten les petites vies de comunicació

Preocupats com estem per les grans vies de comunicació, amagades en l'oblit resten les petites, les històriques, les mil·lenàries, les trepitjades, les rodades... Parlem (vindicativament) del corredor mediterrani, del rescat de les autopistes, de les autovies que calen, de l'ampliació de la nacional, de
la mísera xarxa de rodalies, de l'acabament com cal de l'AVE i el seu entorn, de l'ampliació o no d'aquest
o aquell port marítim, fins i tot de l'actualització dels carrils bici urbans... i no ens en sortim. El corredor és un debat permanent de per on. La gratuïtat de les autopistes, una autotopia. Les autovies no són per a Catalunya. Les obres de l'N-II, un tema avorrit i infinit. Els trens propers, cada cop més llunyans dels ciutadans. De l'AVEMerda i estafats, a les darreres informacions m'hi pujo...

I sembla que ens ho mereixem. Començar la casa per la teulada és garantia contrastada que farà figa.
És el primer que he pensat quan he tingut a les mans el primer volum de Cinquanta-cinc llegües de passos oblidats i xarrabascos. Els camins històrics de la plana selvatana (la Selva i el Gironès), coordinat per Elvis Mallorquí i redactat per ell i vuit estudioses i estudiosos més de les nostres contrades. Pam a pam (més de cinc-cents quilòmetres entre els dos volums previstos) 25 camins i xarrabascos passegen –literalment i amb la cartografia corresponent– per les pàgines d'aquesta magnífica edició sobre paper d'aquest minuciós treball que rescata els passos de nord (Girona) a sud i/o viceversa d'aquestes comarques, en aquesta primera guia editada pel Centre d'Estudis Selvatans. Esperem amb delit els camins d'est a oest i/o viceversa també. Deia el que deia perquè el futur de les comunicacions viàries esmentades a l'inici passa inexorablement per
la vindicació pública d'aquests camins i xarrabascos públics: els veïns hi posem la memòria i les administracions locals, les piles. Tothom en surt beneficiat,
el demà també.

Santa Eugènia de Ter, antic municipi i actual barri de Girona, era punt de referència de dos dels camins relacionats en aquest primer llibre; un d'ells salvava
el riu Güell gràcies al pont del Dimoni, fins al 1968. Aquest fet ja és prou significatiu per presentar in situ el treball coordinat per Mallorquí. Serà en el marc de la festa major de Santa Eugènia, el dijous 15 de setembre, a la biblioteca Salvador Allende, que també acollirà l'exposició Camins vells i xarrabascos. Però... què vol dir xarrabasco? Veniu i ho sabreu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia