Mala traducció interessada
Xavier Sala-i-Martín i Liz Castro puntualitzen que l’editorial de ‘The New York Times’ no diu mai que el millor per a Catalunya sigui que guanyi el no
El PP recorda que per damunt de la premsa internacional hi ha la Constitució
L’èxit mediàtic del procés sobiranista a la premsa nord-americana ha tingut, com és habitual, intents de desvirtuament per part de la caverna espanyola, que ha menystingut i provat d’aigualir la transcendència i el missatge de l’editorial que The New York Times publicava dissabte en paper en què el prestigiós rotatiu recomanava a Mariano Rajoy que permeti el referèndum de l’1 d’octubre i que es deixi de judicialitzacions de la política.
Els contraris al referèndum no només interpreten d’una manera restrictiva la Constitució, sinó també els editorials de la premsa internacional i s’han agafat a una mala traducció interessada o negligent de l’últim paràgraf per vendre que The New York Times instava els catalans a votar no a la independència, quan, en realitat, tal com van fer veure l’economista Xavier Sala-i-Martín i l’editora Liz Castro en un article firmat conjuntament a Vilaweb, el diari mai no va recomanar res als catalans, sinó només al govern espanyol.
En concret, la polèmica frase en anglès diu: “The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.” Una afirmació que s’ha traduït per: “El millor resultat per a Espanya seria permetre el referèndum” i “el millor per als votants catalans seria refusar la independència”.
En canvi, Sala-i-Martín i Castro proposen: “El millor resultat per a Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència.” És a dir, el millor per als interessos d’Espanya és que els catalans votin i que votin no, és clar, però no diu pas què seria millor per als catalans. Al llarg de l’article, però, es denuncia el greuge econòmic que pateix Catalunya –“malgrat que Catalunya contribueix gairebé amb una cinquena part del PIB espanyol, tan sols rep el 9,5% del pressupost”–, motiu pel qual tot fa pensar que si alguna cosa suggereix el rotatiu és que el millor per als catalans seria que guanyés el sí a la independència. Si l’editorial conclogués que els catalans han de votar que no, es contradiria amb la resta de l’article.
L’opinió d’“un diari”
L’endemà que el govern demanés a Madrid que fes cas de l’editorial, la diputada de Ciutadans al Parlament Lorena Roldán va mirar de treure-hi importància i va criticar que l’executiu “vulgui agafar-se a l’opinió d’un diari” –el diari més important del món– quan “no els rep ningú” en les seves gires internacionals. Segons el coordinador general del Partit Popular, Fernando Martínez-Maillo, el seu partit “respecta” la petició de The New York Times però recorda que “el que val és la Constitució Espanyola”.
