Política

Procés sobiranista

1-O

El sí es cou als pobles petits

El Priorat i la Conca de Barberà són les comarques amb més percentatge de vot independentista a les passades autonòmiques

L’Arbolí (Baix Camp) va al capdavant del rànquing i la Canonja (Tarragonès) el tanca

A l’espera de saber com es podrà desenvolupar la jornada d’avui i quins seran els resultats, el darrer referent oficial sobre la tendència de vot independentista cal buscar-lo en els darrers comicis autonòmics, celebrats el 27 de setembre del 2015 i plantejats amb caràcter plebiscitari. Si bé és cert que els vots obtinguts per la coalició En Comú Podem no es poden sumar ni a favor ni en contra, el que sí que es pot computar com a vot independentista és la suma de suports a JxSí i la CUP. Això fa que el punt de partida a la demarcació de Tarragona sigui el d’un 49% de l’electorat a favor del sí. Però darrere la mitjana hi ha diferències abismals a pocs quilòmetres de distància. A l’Arbolí, els partits independentistes van obtenir un 95% dels vots, mentre que a poc més de 35 quilòmetres, a la Canonja, la suma no va ni tan sols arribar al 25%.

Els que més

Encapçalat per aquest esmentat 95,1% de vots independentistes, l’Arbolí lidera el rànquing del poble més independentista. De fet, el Baix Camp junt amb el Priorat i la Conca de Barberà són les comarques on es concentra el nombre més gran de pobles amb més gent independent. Colldejou (Baix Camp); Vallclara, Vallfogona de Riucorb i Senan (Conca de Barberà), i la Figuera i la Vilella Alta (Priorat) són tots municipis on el percentatge de vot independentista vorejava del 90%. Fins a 40 pobles del Camp i l’Ebre superen el 80% de vot sobiranista i d’aquests, 33 es troben en aquestes tres comarques.

Els que menys

A l’altra extrem hi tenim la Canonja, on fet l’escrutini el vot independentista va obtenir un 23,3%, en què al davant hi tenia un 28,8% d’electors a favor de Cs i un 26,3% que va votar el PSC. El Tarragonès, amb el Baix Penedès, són les comarques en què els percentatges queden més curts. Al Tarragonès, llevat de Salomó, amb un 80% de vot independentista, a la majoria de pobles la suma de JxSí i la CUP no arriba al 50%. De fet, a Vila-seca, un municipi governat des de fa anys per Josep Poblet (PDeCAT), només un 25% dels veïns van escollir una opció independentista i a la població veïna de Salou, el percentatge va ser del 31,2%. La situació es repeteix al Baix Penedès, Cunit, on l’alcaldessa va comparèixer dimecres als jutjats, el vot independentista arreplega un 28,2% dels votants i a Albinyana, on l’alcalde, Quin Nin, és secretari general de Presidència del govern de la Generalitat, el vot independentista obté poc més del 35%.

Capitals

Falset, amb un 78,3% de vots entre JxSí i la CUP, és la capital de comarca més independentista i de fet, el Priorat en el seu conjunt (un 83,6% de vots) també encapçala el rànquing si ens mirem la proporció a escala comarcal. Al darrere hi tenim Montblanc (71,7%) i la Conca de Barberà (76,5%). A partir d’aquí, el rànquing entre capitals de comarca i comarques deixa de coincidir. En el primer llistat hi trobem Gandesa, en tercer lloc, amb un 67% dels vots independentistes, seguida de Móra d’Ebre (63,7%), Amposta (61,1%) Valls (60,7%), Tortosa (57,9%), Reus (44,8%), el Vendrell (39,8%) i, en últim lloc, Tarragona (36,2%).

Participació

El caràcter plebiscitari de la darrera convocatòria autonòmica va mobilitzar la població i la participació va ser del 76%, una proporció deu punts per sobre de les dades de participació de les autonòmiques de l’any 2012, que havia estat del 65,17%. La tendència és clara: com més participació, més vot independentista i en aquest sentit, l’Arbolí va registrar una participació total del 91,1% del cens. Per comarques, al Priorat, a la Conca de Barberà, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta, més del 80% dels censats van votar.

LA XIFRA

40
municipis
és el total de pobles on JxSí i la CUP van tenir més del 80% de vots.

El precedent, la consulta del 9-N del 2014

Més enllà dels resultats “oficials” dels darrers comicis autonòmics, l’altre referent el tenim un any abans, en la consulta del 9-N. Les dades no es poden comparar, però si es miren tendències, el patró és el mateix. A dos pobles de la Conca de Barberà, Forès i Senan, tothom va votar a favor del sí i sí, i als municipis de Cunit i Vila-seca va ser on es van registrar els percentatge més alts de gent que va votar en contra que Catalunya fos un estat independent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona