La Guardia Civil afirma que la Generalitat va “malversar” almenys 1,6 milions de fons públics per a l’1-O
Aquesta és una de les conclusions que figuren en l’informe final remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena
La Generalitat de Catalunya va “malversar” almenys 1.602.001,57 euros procedents de fons públics en l’organització i celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Aquesta és una de les conclusions que figuren en l’informe final remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, a què ha tingut accés Efe, en el que la Guàrdia Civil detalla la despesa pública acreditada i quantificada per finançar l’1-0 tot i que precisa que falten encara per quantificar altres partides vinculades al referèndum.
Fins avui, la despesa pública que podria considerar-se malversació de cabals públics, “acreditada i quantificada” per la Guàrdia Civil i que està sent investigat pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, és de 1.602.001,57 euros, dividits en quatre grans partides.
La campanya de publicitat impulsada des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), amb els dos anuncis de les vies, el que no apareix i en el que sí apareix la paraula referèndum 1-O i les emissions amb les instruccions per votar va costar 277.804,36 euros, finançats i gestionats pel departament de Presidència que dirigia l’actual candidat a la presidència, Jordi Turull.
De fet, l’exconseller en un correu enviat a l’exvicepresident Oriol Junqueras va sol·licitar una aportació extraordinària de 3.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic, una despesa que va ser autoritzada per Vicepresidència ja que l’esmentada licitació va sortir a concurs, tot i que finalment no es va adjudicar.
Va passar així quan “les empreses licitadores (FOCUS, CARAT) es van adonar que no es tractava d’una campanya de civisme sinó d’una campanya política que estava sent amagada sota el terme de CIVIE”.
És per això que els investigadors creuen que si bé la campanya no va ser adjudicada a cap empresa i es va declarar deserta, aquesta es va dur a terme de forma parcial, a través de l’anunci de les vies a TV3 i en alguns mitjans de premsa escrita i digital.
Presidència també va estar darrere de la campanya “SI o NO” de registre de catalans a l’exterior per realitzar el vot en el referèndum que va ser de 224.835 euros.
El contracte amb Unipost per a les paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses electorals va ser de 979.661,96 euros, tot i que “la Generalitat va assumir la despesa repartida en cinc departaments, de manera que permetés d’una millor ocultació de la despesa destinada al referèndum” que van ser Vicepresidència, Cultura, Treball, Salut i Presidència.
Finalment està la investigació al voltant de Diplocat, per la seva presumpta actuació en la contractació dels observadors internacionals que segons la Guàrdia Civil va ser de 119.700 euros.
L’eina diplomàtica del Govern va signar un contracte amb The Hague Center for Strategic Studieses, els “serveis prestats del qual són realitzats en el marc de l’assessorament que es pretenia d’aquella institució per al desenvolupament de l’1-O, com a observadors internacionals”.
Diplocat va realitzar dues transferències des dels seus comptes a Brussel·les a aquesta institució els dies 21 de setembre i 9 d’octubre en concepte de “contracte de serveis”.
Les línies d’investigació sobre el fet que la Generalitat havia ordenat o autoritzat, que els costos vinculats amb la logística del referèndum es financessin amb diners públics, s’han vist reforçades amb la localització del correu remès pel número dos de Treball, Josep Ginesta Vicente, a l’exconsellera Dolors Bassa.
En aquest correu, “es demostra que el Govern mitjançant un acord pres per tots els membres aproven la despesa i les accions necessàries per fer efectiva la celebració del referèndum” mitjançant “una votació que pretengui gaudir de certa legitimitat” l’1-O.
Al marge d’aquestes xifres, la Guàrdia Civil destaca que hi ha altres aspectes logístics que es recullen en aquest correu que s’han finançat per la Generalitat per a la celebració del referèndum, però que encara no s’ha pogut acreditar la quantia econòmica.
Fins ara “es té el coneixement fefaent” de què la Generalitat va participar en la confecció, impressió i aprovisionament de material electoral així com en l’elaboració del cens electoral i en el registre de catalans a l’exterior.
Però també en l’elaboració de la pàgina web referéndum.cat i la reserva de dominis i serveis de hosting; en el registre de voluntaris per a l’1-O; i en la creació i instal·lació d’un centre d’atenció telefònica
