I l’Oriol va tornar al Quimeta

Oriol Junqueras no havia nascut que el bar Quimeta, de Sant Vicenç dels Horts, ja despatxava cafès i gots de vi als seus clients. Es tracta d’un establiment petit però d’ubicació privilegiada, perquè està situat en un extrem de la plaça de la Vila, a escassos cinquanta metres de la casa consistorial, l’edifici on durant uns anys Junqueras va ocupar el despatx més noble de tots. El Quimeta va engegar l’any 1946; des de fa set o vuit anys els germans Paco i Ángel en són els propietaris i entre els seus clients hi van tenir, durant el temps que va fer d’alcalde, el mateix Oriol Junqueras.

“Solia seure allí, a l’entrada, a tocar de la vidriera, o a fora, quan posem la terrassa, però mai podia estar tranquil perquè sempre l’enganxava un veí o altre per exposar-li els seus problemes”, rememora l’Ángel. Dels dos germans, l’Ángel és potser el que més interès demostra pel judici al seu exalcalde, que segueix a través del televisor que té engegat i sintonitzat a La Sexta, que ofereix íntegrament la declaració del principal acusat en el procés contra els líders independentistes. Al bar no hi ha cap gran expectació per la declaració judicial que és a punt de començar, però és impossible abstreure-se’n perquè el so que surt de l’aparell arriba fins a l’últim racó, gràcies a un volum alt, insolent, però sense estridències.

Falten cinc minuts per a les onze del matí quan a la petita pantalla es veu com Junqueras s’aixeca del banc dels acusats per prendre posició a la cadira on seurà durant la declaració. L’Ángel, rere la barra, es mira fixament les imatges, i fa un únic comentari, en castellà, llengua que predomina a l’establiment i al poble: “Està més prim.” També se’l mira el Miguel Comino, portaveu del grup socialista a l’Ajuntament i possible futur alcalde després de les eleccions que s’han de celebrar al maig. Comino observa Junqueras un moment, però de seguida desvia la mirada al telèfon mòbil que subjecta amb una mà. Enllesteix la consumició, paga i marxa.

De seguida que arrenca a parlar, els del bar comproven que aquell Junqueras a qui el llarg captiveri comença a deixar rastre en el seu físic continua sent el mateix home de sempre, un individu de loquacitat indomable, discurs ferm i conviccions granítiques. “No ha canviat gens”, corrobora l’Ángel, que queda enganxat a la pantalla quan l’orador pronuncia, amb vehemència i solemnitat, la frase del dia: “Res, res del que hem fet és delicte!”

Al Quimeta, la veu de l’exalcalde hi torna a ressonar amb força després de massa temps de no fer-ho. Els clients que hi entren li paren atenció, sense mostrar cap devoció excessiva, més aviat al contrari. Un d’ells quan sent dir a Junqueras que estima Espanya, deixa de queixalar l’entrepà de pernil i fa una pregunta amb veu alta que no troba resposta: “Si diu que l’estima, per què vol marxar-ne. No ho entenc.”