ERC va oferir un pacte global a tots els ens locals
Proposava “treballar” per revertir pactes municipals i governar junts en una dotzena de consells
Els dos socis diuen ara estar disposats a refer la unitat
La possibilitat de revertir el pacte entre el PSC i JxCat va estar oberta fins al final, però els postconvergents no van arribar a contestar, segons asseguren fonts republicanes, l’última oferta que ERC els va posar sobre la taula dimecres a la tarda. El document, a què ha tingut accés El Punt Avui , proposava per escrit un acord marc, no només per a un govern independentista a la Diputació de Barcelona, sinó per a gran part dels ens locals de Catalunya. Així, es proposava “treballar per concretar acords” de govern en una dotzena de consells comarcals, i preveia el repartiment de la presidència de les entitats municipalistes (l’AMI i l’ACM per a JxCat, i la FMC per a ERC), a més de la creació d’una “comissió de seguiment d’afers municipals” que vetllés per l’aplicació del pacte. Aquest ens paritari també havia de “treballar” en els municipis “on no ha estat possible” pactar a fi de “poder assolir acords durant els propers mesos”. Municipis com Sant Cugat, Figueres, Tàrrega o Platja d’Aro, la principal exigència de JxCat, que hi volia tanmateix un compromís inequívoc per la reversió dels pactes que els van arrabassar l’alcaldia.
Avui, pacte a Lleida
“No han volgut”, lamentaven fonts d’ERC, que titllaven les formes de JxCat els últims dies de “postureig”. Això sí, asseguraven que la trencadissa d’ahir no tindrà efectes a la Diputació de Lleida, que es constituirà aquest matí amb un acord signat entre ERC i JxCat per fer president el republicà Joan Talarn, alcalde de Bellvís, tot i que també haurien pogut governar en solitari. “Nosaltres som lleials”, remarcaven les mateixes fonts.
La resolució a Barcelona, en tot cas, ha fet que els dos socis estiguin més allunyats que mai, i ahir tornessin els retrets públics per haver trencat la unitat, per bé que també es van tornar a conjurar per refer-la. Tots dos asseguren que hi ha temps, però en l’horitzó ara només es perfila com arribar sans i estalvis a la sentència sobre el procés. En aquesta situació, els republicans van sortir a treure pit, es van mostrar decebuts amb JxCat, a qui van fer responsable d’haver perdut l’oportunitat que l’independentisme liderés la tercera institució del país, i van reptar els de Puigdemont a donar explicacions per pactar “amb els còmplices del 155”. Davant d’això no van desaprofitar per erigir-se per liderar el país. JxCat en canvi lamentava que l’oferta dels comuns no arribés a temps per poder-la valorar, i que mai tinguessin garantida per escrit la seva abstenció, fet que hauria pogut evitar la presidència del PSC. Això sí, també eren favorables, en un paisatge de terra cremada al Parlament, a refer la unitat estratègica.
Cap dels dos va voler parlar d’avançar eleccions, conscients que és impossible afrontar la sentència del Suprem enmig d’una campanya. Com afecta aquesta nova crisi al govern és un tema que ara “haurà de valorar” l’executiu, apuntava la portaveu d’ERC, Marta Vilalta. El de JxCat, Eduard Pujol, apel·lava a fer una reflexió profunda sobre per què s’ha “arribat fins aquí”. “Hem de posar el comptador a zero per refer la unitat”, afegia, mentre proposava la creació d’una “taula de reversió” amb la presència dels partits i entitats independentistes.
