opinió
Investidura ‘in extremis’
El diumenge 10 de gener del 2016 el Parlament de Catalunya investia Carles Puigdemont president de la Generalitat. Era diumenge a tres quarts de deu tocats de la nit. Menys de dues hores i quart abans que expirés el termini legal perquè la cambra elegís un president de la Generalitat. En cas contrari s’havien de repetir eleccions a Catalunya.
La situació va ésser elevada als annals del parlamentarisme. Una situació a la qual a hores d’ara aspiren els dirigents de la majoria dels partits polítics que tenen la por al cos en veure que passen les hores i potser s’hauran de repetir les eleccions generals del 28 d’abril. Una repetició d’infart per a la majoria de líders. El Partit Popular és l’únic al qual la situació el pot beneficiar electoralment. Va quedar molt tocat i té possibilitat de remuntar. Aquest fet de pànic col·lectiu en els partits polítics hauria d’ésser suficient perquè hi hagués investidura abans de diumenge.
Unes noves eleccions generals a l’Estat el 10 de novembre suposen un fort maldecap a l’independentisme, que està pendent i preparant el dia després de les sentències del procés per l’1 d’octubre del 2017. Ara, el Madrid polític no escolta. Però observa. En una campanya electoral no hi haurà ningú amb capacitat d’escoltar. Oriol Junqueras (ERC) podria estar inhabilitat fins i tot per fer campanya. Mentre que Carles Puigdemont (JxCat), amb la situació actual, podria fer campanya lliurement i fins i tot presentar-se a una repetició de les eleccions generals d’aquest novembre. Aquest fet provocaria mala maror entre els dos socis del govern de la Generalitat. Al PSOE les enquestes el donen com a sobrat guanyador, tot i que fins al 10 de novembre és tota una eternitat. Existeixen amenaces europees, doncs.
