Què en pensa la joventut que pren els carrers i es mobilitza?
Els joves coincideixen en el rebuig de l’actuació policial i denuncien que pateixen una vulneració dels drets fonamentals
La independència ha deixat de ser l’únic reclam de les manifestacions que hi està havent aquests darrers dies als carrers d’arreu de Catalunya. Arran de la sentència, el jovent sembla haver pres la iniciativa i encapçala ara les mobilitzacions, però, segons asseguren, ho fan per condemnar els abusos dels cossos policials i denunciar “la deriva repressiva de l’Estat espanyol”.
La majoria dels joves, que en grans trets no superen els 25 anys, afirma que no formen part de cap organització ni estudiantil ni política, però que, a partir de les xarxes socials, s’assabenten de les convocatòries i s’organitzen per desplaçar-s’hi amb grups d’amics. No són els primers indicis que pateixen de la vulneració dels drets, asseguren, però la sentència i la resposta policial a les mobilitzacions a l’aeroport van representar un punt d’inflexió per a la gran majoria. Coincideixen a destacar un sentiment d’impotència. Afirmen haver fet “el que deien els polítics” i haver-ne constatat la futilitat. Per això, asseguren, han perdut la confiança en la política institucional i surten als carrers per organitzar-se “a la seva manera”. Els joves denuncien que són víctimes de la repressió policial i que se senten desprotegits. Asseguren que tenen por de les represàlies que es puguin emprendre pels seus actes i veuen perillar els seus drets, com ara el de manifestació.
En relació amb els aldarulls dels darrers dies, els joves es mostren comprensius amb els manifestants que, afirmen, actuen en “defensa pròpia” i assenyalen les actuacions policials “desmesurades” com a origen de les protestes. A més, es mostren crítics amb la cobertura que en fan els mitjans de comunicació, que“malinterpreten unes protestes legítimes”.
