El TSJC rebutja presentar qüestió prejudicial al TJUE pel judici a Torra
La sala que jutja el president de la Generalitat per desobediència desestima el recurs de súplica de la defensa
Afegeix que aquest tràmit es pot articular quan s’hagi dictat la sentència
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la petició de la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, de presentar qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en la causa per desobediència i el remet a fer aquest tràmit quan s’hagi dictat sentència.
La sala Civil i Penal del TSJC ha desestimat en una providència coneguda aquest dijous el recurs de súplica que els advocats de Torra van presentar dimarts, l’endemà de la compareixença del president al judici contra ell per desobediència a les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) sobre la retirada de llaços grocs i pancartes a favor dels presos en els edificis públics durant la campanya electoral.
La defensa de Torra, que considera que se li ha privat el dret a un jutge imparcial, recorria en el seu escrit la decisió de l’alt tribunal català de no admetre en el judici cinc qüestions prejudicials que va plantejar per denunciar que s’havien vulnerat els seus drets en aquest procediment.
Els advocats exigien que s’elevessin aquestes qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i que es declarés nul·la la decisió que va adoptar in voce durant el judici el president de tribunal, Jesús María Barrientos, que les va rebutjar per “extemporànies”.
El TSJC, però, conclou que no és possible presentar recurs contra la decisió adoptada dilluns durant pel president del tribunal, Jesús Barrientos, “sense perjudici de la seva articulació contra la sentència que posi fi al judici oral, si fos el cas”.
Barrientos va rebutjar les qüestions prejudicials durant el tràmit d’informe de la vista oral en considerar que la defensa, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, les havia sol·licitat en el moment processal equivocat.
Segons el magistrat, Boye no hauria d’haver plantejat aquestes qüestions en el seu informe final, sinó abans d’elevar les seves qualificacions a definitives per donar així l’oportunitat a la resta de les parts de formular les al·legacions que fossin pertinents.
La defensa, en canvi, considerava en el recurs ara rebutjat que aquest raonament del TSJC “no pot qualificar-se sinó de mer pretext amb l’única pretensió de vulnerar” els seus “drets”, ja que assegurava que no hi ha cap “precedent” que impedeixi plantejar qüestions al TJUE durant la fase dels informes.
