Proinosa vol que s'auditin les seves obres públiques per demostrar la seva honestedat
El president de la constructora, Josep Singla, defensa que és innocent i atribueix la seva implicació a un error inexplicable
La plana major de Proinosa va convocar els mitjans ahir a les deu del matí a l'hotel Calderón de la rambla de Catalunya de Barcelona amb dos objectius: «defensar la innocència i integritat» del seu president, Josep Singla, i «protegir el prestigi i reconeixement acumulat per Proinosa en el sector de la construcció». La major part del negoci de Proinosa es concentra en l'àmbit públic –actualment té 60 projectes en marxa a Catalunya i a la resta de l'Estat– i precisament per això Ramon Peñaranda va convidar totes les administracions públiques per a les quals treballen o han treballat en algun moment, principalment ajuntaments i Generalitat, que auditin les seves obres, tant les que ja estan fetes com les que estan en curs o adjudicades i pendents d'execució. «Sol·licitem de les diferents administracions un tracte just i ponderat respecte a les opcions empresarials de Proinosa i el seu equip professional, sense aplicar cap mena de discriminació en el desenvolupament dels contractes actuals així com dels futurs», va assenyalar Peñaranda. D'aquesta manera, Proinosa pretén demostrar que és una empresa «honesta i honrada» i netejar així la seva imatge, tacada pel fet d'haver estat implicada en la trama Pretòria. Algunes administracions ja ho han fet o han anunciat que ho faran, com el Departament de Justícia, l'Incasòl, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i l'Ajuntament de Gandia, i l'Ajuntament de Barcelona ho va acordar també ahir mateix a instàncies del PP.
El president del grup i imputat pel jutge Garzón en el cas, Josep Singla, en llibertat sota fiança de mig milió d'euros, va voler donar la cara per defensar la seva innocència i la de la seva empresa. Quant a la implicació de Proinosa en l'operació Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, un dels casos investigats pel jutge, Singla i Peñaranda van negar que hi tinguessin cap vincle. Sense contradir el jutge, van assegurar que tot i tenir el 33% de participació de la primera societat a la qual l'Ajuntament va adjudicar el projecte per construir en aquest espai un centre residencial i d'oci, Proinosa es va vendre l'any 2003 aquesta part a una societat holandesa i per tant es va desvincular del projecte abans que es produís la polèmica requalificació del solar. Ara bé, Singla va admetre que quan la seva empresa es va despendre d'aquesta participació, qui va intervenir de mitjancer va ser l'exdiputat socialista Lluís García Sáez, Luigi, considerat el cap de la trama i ara empresonat. «El senyor Lluís García era un operador com tants altres que treballen per a nosaltres, amb un despatx professional i amb qui vam tenir contactes esporàdics», va assegurar Singla, que va negar que conegués el passat fosc de García Sáez al capdavant del grup AGT-Agrotecsa, que va fer suspensió de pagaments i va deixar desenes d'industrials entrampats i obres públiques empantanegades. Garzón, en canvi, basa la implicació de Singla i Proinosa en la trama de corrupció en la relació personal que mantenien Singla i Luigi. Ara bé, ni el president ni el director general de Proinosa no van saber donar explicacions convincents per justificar la retirada de la participació de l'empresa en el projecte de la Pallaresa. Es van limitar a dir que es van presentar al concurs, que van guanyar, amb presses i sense ni tan sols avaluar si el projecte era econòmicament viable, i que això ho van fer després d'haver rebut l'adjudicació, motiu pel qual es van vendre la seva participació a un grup inversor holandès. Tampoc van donar gaires explicacions sobre l'operació urbanística de Sant Andreu de Llavaneres que també investiga Garzón i de la qual l'advocat de l'empresa va assenyalar que havia estat un concurs complex i polèmic des d'un punt de vista polític, tot i que va asseverar que el paper de Proinosa en tot moment va ser transparent i respectuós amb la legalitat.
Ramon Peñaranda va insistir en tot moment que Proinosa es presenta a molts concursos d'obra pública i que els projectes executats a Santa Coloma de Gramenet representen només el 4% del total de la constructora. Per desmuntar un dels arguments del jutge, que assegura que Proinosa tenia un tracte preferencial per part de l'empresa municipal Gramepark, Peñaranda va assegurar ahir que Proinosa no va guanyar el 85% dels concursos als quals s'havia presentat. Finalment, tant Singla com Peñaranda van denunciar també la «instrumentalització» política que, segons ells, alguns partits estan fent del procés, en referència explícita al PP, i van demanar que es respecti la presumpció d'innocència.
«He estat víctima de l'escarni»
Després de sortir en llibertat i veure's en les imatges de televisió entrant emmanillat a l'Audiencia Nacional, Singla es va sentir víctima de l'escarni públic. El president de Proinosa va confirmar que la Guàrdia Civil només els va posar les manilles en el moment de baixar del furgó per entrar a l'Audiencia. Ni dintre del furgó en el qual els van traslladar, primer de Barcelona a Madrid, i després des de la presó de Soto del Real fins a l'Audiencia Nacional, ni un cop a dins de l'edifici, cap dels detinguts no va tenir les mans immobilitzades. Implícitament, Josep Singla va confirmar el que alguns ja havien insinuat: els detinguts van ser exhibits perquè les càmeres els poguessin captar. El president de Proinosa també va preferir no ser explícit a l'hora de parlar de la nit que va haver de passar als calabossos de la caserna que la Guàrdia Civil té a Sant Andreu de la Barca: «Només li diré que no ho desitjo a ningú.» Singla, custodiat en tot moment per l'advocat de Proinosa i el director general de la constructora, Ramon Peñaranda, va assegurar que ni tan sols coneix alguns dels detinguts pel jutge Garzón. És el cas de Pascual Vela, cap del gabinet d'alcaldia de Santa Coloma, i el de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, dels quals va assegurar que només coneix per la seva dimensió pública, i va negar haver-hi tingut cap relació per negocis. El president de Proinosa va posar dilluns a disposició el seu càrrec de vicepresident del Gremi de Constructors, però la junta no només no la hi va acceptar sinó que li va reiterar la confiança. L'advocat de l'empresa va anunciar, a més, que han recorregut contra la llibertat amb fiança.
