Política

Europa gira l'esquena al clam català pro refugiats

La CE vol deportar més d'un milió d'immigrants sense dret d'asil i mantenir-los tancats durant més temps en centres d'internament perquè no s'escapin

Els governs només han acceptat el 8,5% dels 160.000 demandants d'asil promesos

Mà de ferro. L'ascens de la ultradreta euròfoba i les eleccions holandeses, franceses i alemanyes preocupen molt més Brussel·les que no pas el clam català a favor d'acollir refugiats. Fins ara, la Comissió Europea havia fet de policia bo de la crisi migratòria i havia pressionat els governs perquè acceptin els demandants d'asil que fugen de Síria abans no morin ofegats al Mediterrani. Però ahir, reconeixent el fracàs de la seva estratègia, va passar a fer de policia dolent i va apostar per les deportacions massives. Segons els càlculs de Brussel·les, més d'un milió de sensepapers haurien de ser expulsats.

La manifestació Volem acollir del 18 de febrer a Barcelona no ha sensibilitzat pas l'eurocomissari d'Immigració; al contrari. Dimitris Avramopoulos va demanar ahir als estats membres que, mentre no deporten els irregulars, els mantinguin tancats en centres d'internament, en CIE, per evitar que s'escapin. Brussel·les els recorda que la legislació europea permet allargar aquestes detencions fins a divuit mesos i critica que a Espanya, per exemple, se'ls deixi en llibertat abans, al cap de dos mesos. “No estem parlant d'obrir camps de concentració, però als que no tenen dret d'asil, mentre no els expulsem, els hem de posar en algun lloc, en condicions molt dignes, per evitar que s'escapin”, es va justificar Avramopoulos.

Només un de cada tres immigrants amb ordre d'expulsió perquè no compleix els requisits per rebre asil acaba tornant al seu país; els altres dos es queden a Europa, en situació irregular. La UE ha rebut, només en els darrers dos anys, 2,6 milions de sol·licituds d'asil, però només n'ha acceptat un 57%, és a dir, que més d'un milió de demandants haurien de ser deportats, pel cap baix. I això sense comptar els que han entrat irregularment, creuant el Mediterrani fins a les costes gregues o italianes, i no han fet la petició formal. “Les expulsions formen part de les polítiques migratòries i no s'apliquen amb l'efectivitat que caldria”, es queixa Avramopoulos.

Brussel·les, que dona lliçons a Donald Trump, reclama accelerar les expulsions i endurir la retenció dels irregulars en centres d'internament allargant-la fins a un any i mig, “quan sigui necessari, per permetre que es completin els tràmits de devolució” als seus països d'origen sense que s'escapin. I això també val per als menors d'edat: prohibir la detenció de menors, com fan molts estats membres, pot incitar nens no acompanyats a intentar creuar el Mediterrani. “Les detencions poden ser necessàries per preparar i per organitzar amb èxit les operacions de retorn”, però “en alguns estats” se'ls deixa en llibertat, al carrer, massa aviat, sense que hagi donat temps d'acabar la paperassa per deportar-los, lamenta. Per facilitar aquestes expulsions massives, s'ampliarà el pressupost en 200 milions d'euros.

Només Finlàndia i Malta

La Comissió Europea evita, de moment, sancionar els estats membres que estan incomplint la promesa de repartir-se almenys 160.000 dels refugiats que ja són a Grècia i Itàlia. I es limitarà a enviar-los una carta per recordar-los que al setembre, d'aquí a mig any, s'acaba el termini que s'havien fixat. Tot i el rècord del febrer (1.940 reubicacions), la UE només ha acceptat 13.546 demandants d'asil, és a dir, un 8,5%. De fet, només dos països, Malta i Finlàndia, estan a punt de complir amb la quota que els toca. Hongria, Polònia i Àustria no en volen saber res i es neguen a ajudar Grècia i Itàlia. I la República Txeca, Bulgària, Croàcia i Eslovàquia estan fent acolliments, però de manera molt limitada. Espanya ha acollit sols 851 d'aquests refugiats, menys que països més petits com ara Portugal i Finlàndia. També hi ha problemes a la nova agència europea de guàrdia de fronteres i costes: hi falta personal i equipament, que els governs es van comprometre a enviar, però no acaba d'arribar.

Millor funciona el programa d'acolliment de refugiats des de països tercers com ara Turquia, Jordània i el Líban. La Unió Europea ha acollit 14.422 demandants d'asil, més de la meitat dels 22.504 acordats. Brussel·les aposta pel model de pagar el guàrdia fronterer Erdogan per fer la feina bruta de frenar l'allau migratòria: si a finals del 2015 cada dia arribaven a les illes gregues més de 10.000 immigrants, ara només són 43.

Geert Wilders, Marine Le Pen i Frauke Petry han imposat la seva agenda a Brussel·les, on la manifestació de Casa nostra, casa vostra va passar desapercebuda, fins al punt que el portaveu comunitari ni tan sols n'estava al cas. I la UE s'assembla cada vegada més a la que voldrien l'hongarès Viktor Orbán i el mateix Trump. Dijous que ve, els líders dels 28 estats membres es reuniran a Brussel·les, abans de la cimera Quo vadis, Europa?, el 25 de març a la capital italiana, pel 60è aniversari del Tractat de Roma.

LES XIFRES

36
per cent
dels immigrants amb ordre d'expulsió aconsegueix deportar la UE. La resta s'hi queden, en situació irregular.
18
mesos
permet la legislació europea allargar la detenció d'immigrants en situació irregular en centres d'internament.

150 quilòmetres de tanca

La segona tanca que Hongria construirà a la frontera amb Sèrbia per aturar els refugiats serà de 150 quilòmetres de llarg i s'espera que estigui acabada l'1 de maig, segons va anunciar ahir el ministre de governació hongarès, János Lázár. L'inici de la construcció d'aquesta tanca va ser anunciada fa pocs dies pel govern del primer ministre conservador, Viktor Orbán, i el cost arribarà als 123 milions d'euros. Hongria va aixecar el setembre del 2015 una tanca a la seva frontera meridional amb Sèrbia i Croàcia, quan milers de refugiats entraven al país rumb cap als països més rics de la Unió Europea, com Alemanya i Suècia. Aquesta segona tanca, planificada en principi només amb la frontera sèrbia, estarà equipada amb càmeres de vigilància i termogràfiques, i disposa cada 15 centímetres d'uns sensors tàctils que activen una alarma. El cost d'aquesta segona tanca inclou l'ampliació dels centres d'internament on el govern hongarès planeja tancar els que entrin al país i durant el temps que s'allargui la tramitació de les seves sol·licituds d'asil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

JxCat concreta a Aragonès 5 propostes per negociar plegats els pressupostos de l’Estat

Barcelona

Aragonès torna a demanar a Junts que se sumi a la taula de diàleg

Barcelona

Brussel·les vol accelerar les autoritzacions a instal·lacions d’energia renovable per frenar la dependència del gas

Brussel·les

Bolaños defensa la “independència” del Tribunal de Comptes i celebra l’acord PSOE-PP per renovar-lo

Madrid

Otegi: “Si perquè surtin els 200 presos cal votar els pressupostos, els votarem”

Sant Sebastià / Madrid
En directe
Ple del Parlament

Puigneró demana desvincular el traspàs de Rodalies dels pressupostos de l’Estat

Barcelona
En directe
Ple del Congrés

Sánchez garanteix a Casado que no alliberarà etarres a canvi dels pressupostos

Barcelona

Guanyem Badalona ofereix els seus vots al PSC perquè prosperi la moció de censura però descarta entrar al govern

Badalona
AURORA MADAULA
JUNTS PER CATALUNYA

“El Parlament no hi és per dir amén al govern”

BARCELONA