XAVIER PEGUERA

COORDINADOR GENERAL D'ARGENTONA PEL DRET A DECIDIR

«M'amoïnen els partits que s'automarginen»

Com es va començar a gestar el moviment per fer una consulta a Argentona?
–«El primer contacte amb els promotors de la consulta d'Arenys de Munt va ser a l'agost, a la Universitat Catalana d'Estiu. Ells van fer una feina molt intensa perquè tothom els donés suport. Allà vam entendre el model; quan vam tornar, aquí ja se n'estava parlant i algunes entitats es començaven a moure per fer-ne una de semblant.»
–Què voleu que passi a Argentona i que no va passar a Arenys de Munt?
–«Vam notar que hi havia pocs ‘no' a la consulta arenyenca. Una possible anàlisi és que les urnes eren només al centre del poble i no a les zones perifèriques, on pot haver-hi més immigració i poden sortir més ‘no'. Vam veure molt clarament la necessitat d'estendre la consulta al barri del Cros, on la gent que hi treballa ens diu que allà segur que en sortiran molts.»
–Us heu esforçat molt per trobar partidaris del «no» i que ho defensen en els actes.
–«Volem que la gent opini el que sigui. No volem que sigui un acte propagandístic i la prova és que som molt escrupolosos en tots els cartells que fem de no posar res tendenciós i cap simbologia, com ara l'estelada.»
–I els polítics locals, hi han respost?
–«De fet, diumenge hi ha un acte on s'ha convidat tothom perquè es pronunciï sobre el dret a decidir. Els volem a tots, i els que s'automarginen són els que ens amoïnen, perquè d'això no en neix res.»
–Quanta gent hi ha al darrere d'aquesta entitat?
–«En la primera reunió érem unes setanta persones, però ara activament som una quarantena. Per al dia 13 esperem uns 180 voluntaris.»
–Quantes taules hi haurà?
–«Entre cinc i vuit taules en tres llocs diferents: al local de la plaça Nova, al barri del Cros i al Saló de Pedra.»
–Però aquest últim és espai municipal, no?
–«Sí, l'hem demanat a l'Ajuntament, que ha donat curs a la petició. Si al final no podem votar allà, ja tenim un altre local previst que ens cedeix un particular.»
–La precampanya va començar amb un petit conflicte amb l'Església?
–«Volíem fer un dels actes de campanya al centre parroquial perquè pensàvem que aquest era el lloc més confortable. Hi ha uns estatuts a l'entitat que diuen que la junta no podrà cedir la sala per a actes polítics. No hem insistit més i ara ens arreglarem al Saló de Pedra.»
–Aquesta consulta és una manera de lluitar contra la desafecció política?
–«Donar veu a la gent sempre és positiu, però també serà un element de pressió cap als partits polítics perquè a les properes eleccions al Parlament tinguin un bagatge d'informació al darrere real sobre quin és l'estat d'opinió.»
–Hi ha qui diu que hi ha coses més importants, com ara la crisi, què hi diu?
–«Que amb els 22.000 milions d'euros de dèficit fiscal, uns diners que surten de Catalunya i que no tornen, es podrien resoldre moltes coses i engegar polítiques de suport a les empreses i de creació de llocs de treball.»
–Què farà que això sigui un èxit?
–«Ens agradaria arribar al 50% de participació.»
–Què espereu que passi l'endemà de la consulta?
–«Esperem que hi hagi més consultes perquè més poblacions puguin dir-hi la seva i que aquesta onada continuï alimentant-se i fent-se cada cop més gran perquè arribi a tots els racons de Catalunya.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els colons avancen a l’ombra de Gaza

Beirut

Catalunya, davant una nova cruïlla

Barcelona

Quinze opcions i sense mascareta

Girona

El periple del vot exterior

Barcelona

El sufragi no és universal

BARCELONA
Guerra a Gaza

Troben vuitanta cossos enterrats a tres fosses a l’hospital Al-Shifa

Barcelona
Pròxim Orient

Els Emirats Àrabs rebutgen la idea de participar en l’administració civil de Gaza

Barcelona
Perú

La fiscalia obre diligències contra Boluarte per encobrir el seu germà

Barcelona
política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona