procés sobiranista
Iceta proposa una disposició a la Constitució que reconegui la posició “singular” de Catalunya
El socialista reivindica la tercera via en un llibre i defensa que el referèndum sobre la independència no se celebrarà
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, proposa la inclusió d'una disposició addicional a la Constitució que reconegui la posició “singular” de la Generalitat de Catalunya a l'Estat. Aquesta és una de les idees que recull el llibre ‘La tercera via. Ponts per a l'acord' (Catarata), a través del qual defensa aquesta via i augura que el referèndum per la independència amb eficàcia legal no es farà. El socialista critica els posicionaments tant dels independentistes i el Govern com del govern espanyol i assegura sentir-se “hostatge d'un procés que pot acabar molt malament”. Per això, planteja la necessitat d'arribar a un acord que segons ell o bé s'emmarca en una reforma general de la Constitució o bé es circumscriu al “reconeixement” d'aquesta relació singular a través d'una disposició, que més tard s'hauria de desenvolupar a través d'una llei orgànica que recullin la “inalterabilitat” dels texts acordats.
Iceta assegura al llibre que està “convençut” que hi ha una solució “raonable” al conflicte actual entre Catalunya i l'Estat espanyol, tot i que admet que a data d'avui “no hi ha motius per a l'optimisme”. Tot i això, a través del llibre defensa la possibilitat d'establir un acord per tal que no s'imposin els “dogmes” de cap de les dues parts –critica les “solucions màgiques” dels independentismes i la judicialització i l'immobilisme de l'executiu estatal- sinó que s'aposti pel “diàleg, negociació i pacte”.
Segons ell, el primer que s'hauria d'abordar són les dinàmiques “conflictives” entre els dos governs, abordar “sense reserves” la negociació de la revisió del sistema de finançament i revisar la política inversora de l'Estat. Apunta que calen “cessions” d'ambdós costats per evitar un “xoc de trens” que “podria posar en risc la unitat civil del poble català i l'autogovern”. Proposa també crear al Congrés un àmbit d'estudi i deliberació sobre les reformes institucionals que serveixen per “encaminar” el problema.
Iceta reconeix que l'”imprescindible pacte” pot materialitzar-se en diverses formes i assegura que la dels socialistes passa per una proposta “factible, madura i solvent de reforma constitucional en un sentit federal”. Segons ell però, la “més raonable” és la de sustentar un nou pacte polític a traves de la inclusió d'una nova disposició addicional a la Constitució que reconegui els drets històrics de Catalunya que ja menciona l'Estatut. Aquesta disposició s'hauria de desenvolupar posteriorment en una llei orgànica que fos fruit del pacte polític i que hauria d'assegurar també la “inalterabilitat” dels textos legals acordats.
De fet, Iceta considera que aquest és el tema més urgent, donar resposta a l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol, ja que assegura que la resta de qüestions “podrien esperar a millor ocasió”. En resum, diu que la tercera via que defensa es basa en “millorar l'autogovern i el finançament, i aconseguir una participació eficaç en la governació del conjunt de l'Estat a través de les corresponents institucions de tipus federal”.
Afegeix que les idees bàsiques de la reforma constitucional són la transformació de l'estat de les autonomies en un estat federal, el reconeixement de la realitat nacional catalana i de les singularitats pròpies de les nacionalitats històriques, la definició “precisa” de els competències d'estat i comunitats, sent els temes lingüístics, educatius i culturals competència “estricta” de les comunitats amb llengua pròpia. També estableix la constitucionalització dels principis de solidaritat i ordinalitat al sistema de finançament, la territorialització del sistema de govern del poder judicial i la transformació del Senat en un “consell federal” amb presència dels governs autonòmics.
No hi haurà referèndum per la independència
D'altra banda, Iceta insisteix en la idea que el referèndum per la independència que proposa el Govern no se celebrarà. “És evident que sense acord polític i sense sotmetre's a la normativa espanyola, no se celebrarà un referèndum sobre la independència que tingui eficàcia legal”, escriu.
En aquest sentit, apunta que la doctrina majoritària estableix que el dret autodeterminació “només és aplicable a les antigues colònies, territoris ocupats militarment o aquells en els que es persegueix i es discrimina les majories nacionals”. Afegeix que, com a concepte jurídic, el dret a decidir “no existeix” i que no hi ha cap instància davant de la qual es pugui reclamar.
El socialista critica també que els partits que donen suport al Govern hagin quan l'havien donat ja per superat i es pregunta si no serà que “volen formular la pregunta tantes vegades com sigui necessari fins que guanyi el sí”. “És a dir el referèndum, al final, només serveix si la resposta és sí”, diu.
Iceta insisteix en la necessitat del respecte a la legalitat i alerta que “no hi ha dreceres ni solucions unilaterals ni camins que pretenguin desconèixer la legalitat” i assegura que l'anunci de voler assolir un referèndum pactat “no té credibilitat”. “La voluntat de negociar és purament i simplement un engany”, afirma en recordar la frase del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ‘referèndum o referèndum' i, per tant, la voluntat de celebrar-lo com sigui.
Iceta presentarà aquest llibre el proper dimarts 4 d'abril, acompanyat de l'exministre Alfredo Pérez Rubalcaba i l'ex-primer secretari del PSC Pere Navarro.
