ICV es dona de temps fins al 2019 per eixugar el seu deute

ICV es dona de temps fins al 2019, passades les properes eleccions municipals, per eixugar el seu deute bancari, que ara ascendeix a 10,5 milions d’euros. El codi ètic del nou partit dels comuns –ara ja Catalunya En Comú–, al qual ICV s’ha incorporat, deixa clara una condició, de punt de partida: naixia –a l’abril– sense heretar deutes amb els bancs i renunciant a finançar-se mitjançant crèdits bancaris. Això volia dir que ICV havia d’assumir tota sola el seu deute amb els bancs. L’acord per fundar el nou partit tampoc fixava terminis de temps perquè els ecosocialistes eixuguessin el seu deute, per bé que, segons ha pogut saber aquest diari, es donen un parell d’anys de marge per buscar les fórmules per esbandir-lo.

Fonts d’ICV assenyalen que, malgrat el volum del deute, estan prou “tranquils”, sobretot perquè disposen de 31 locals en propietat, el valor dels quals calculen que iguala o supera el que ara mateix deuen. Un d’aquests locals és la seu central d’ICV a Barcelona, sobre la qual pesa una hipoteca de 4,9 milions d’euros. La resta de deute pertany a hipoteques de seus d’organitzacions locals, sobretot de l’àrea metropolitana.

A les eleccions municipals i autonòmiques del 2015, ICV hi va concórrer en confluència amb formacions que després integrarien el nou partit. Però no deixava de ser una coalició, de manera que, a dia d’avui, els regidors i diputats pertanyents a ICV encara fan les aportacions de part del seu salari al partit. Amb ICV ja dins de Catalunya En Comú, a les properes municipals això canviarà segur, i, de fet, caldrà veure si no ho fa abans, perquè el nou partit haurà d’acabar generant el seu propi finançament. “Quan avanci el nou partit pot haver-hi un moment que això [les aportacions dels càrrecs electes] es revisi, són elements que s’hauran d’anar aclarint”, explica Rafa Duarte, el responsable de finances d’ICV, que precisa que aquest procés es troba encara “a les beceroles”.

Amb unes noves municipals serà l’hora de decidir què fan amb alguns locals d’organitzacions territorials. És per aquesta banda que ICV veu més clar desfer-se de deute, entre altres coses perquè en alguns municipis els diferents membres dels comuns acumulen dues o tres seus. “Es donarà una situació nova en què caldrà prendre decisions del que s’ha de fer amb el patrimoni, sota el principi d’acord mutu de conèixer la realitat de cadascú”, afegeix. En cada situació específica prendran una decisió. Sense anar més lluny, la nova Catalunya En Comú ara utilitza la seu de Barcelona En Comú, però haurà d’acabar tenint local propi.

Dels 10,5 milions del deute d’ICV, aproximadament un 75% pertany a CaixaBank, un 20% al BBVA i un 5% al Banc de Sabadell. Cada any la formació eixuga mig milió d’euros. El 2011 havia arribat a deure 16,1 milions i aleshores va engegar un pla de viabilitat econòmica. Com s’explica que un partit petit com ICV acumulés aquest volum de deute? “Primer, perquè no tenim altres fonts de finançament, i després, perquè es necessiten molts recursos per a cada campanya electoral”, afirma Duarte. “El sotmetiment” a “campanyes potents” i els posteriors “vaivens” en els resultats fan la resta. “Molts partits, nosaltres també segurament, han estirat més el braç que la màniga”. Ara creu que això, “fruit de l’acció de la justícia i de la comprensió dels partits” està canviant. “Hi ha més consciència que no pot ser que les despeses electorals no tinguin límit”, rebla.