Llum verd dels francesos a les reformes de Macron
El president francès arrasa en la primera volta de les legislatives i les projeccions li auguren una gran majoria absoluta
Més de la meitat dels electors es queden a casa, en una abstenció considerada rècord
Les urnes tornen a regalar un somriure irrefutable, però condicionat, a Emmanuel Macron. La República en Marxa (LRM), el moviment del president, francès, es va imposar ahir, amb claredat (32,2% dels vots) en la primera volta de les eleccions legislatives i les projeccions li estimen una amplíssima majoria absoluta. Un xec en blanc dels francesos al reformisme socioliberal del cap de l’Elisi. Però, com va passar fa un mes, quan es va imposar en les presidencials, la victòria arriba a Macron amb un asterisc, aquest cop encara més difícil d’ignorar, en forma d’abstenció. Menys de la meitat dels francesos amb dret de vot (49,6%) van acostar-se a les urnes. La xifra és inferior en prop de 8 punts als registres del 2012, els pitjors fins ahir, i resulta especialment sagnant en un país tan amant de la política.
L’habilitat del president
La baixa participació s’explica, sobretot, per la desmobilització entre els simpatitzants de la França Insubmisa (14% dels vots) i del Front National (14%), formacions que van acostar-se al 20% en la primera volta presidencial però encara no s’han recuperat de l’electroxoc respectiu que van suposar els resultats. La dreta, segona, ahir, amb el 21,5% dels sufragis, gairebé no va treure rèdit de la marxa del seu candidat suïcida en l’elecció presidencial, l’exprimer ministre François Fillon. En bona mesura per l’habilitat de Macron per dividir els conservadors captant-ne membres destacats per formar el govern i els candidats en les legislatives. El resultat de la llista del partit socialista i els verds (13,2%) millora el del comicis a l’Elisi, però també s’inscriu en la continuïtat, en aquest cas per confirmar la profunda crisi identitària de la formació majoritària de l’esquerra francesa. El PS, que dominava la meitat de l’hemicicle sortint, reuneix, avui a les 10, el seu comitè polític per mirar de trobar una sortida al laberint.
En espera de la segona volta, que se celebrarà el proper diumenge, les projeccions apunten a una Assemblée Nationale dominada amb mà de ferro per LRM. Dels 577 escons totals, les estimacions en donen a Macron i els seus entre 390 i 430. La dreta tindria entre 85 i 125 diputats; el PS i els verds (que tenen menys vots totals que altres formacions però més concentrats, de manera que arriben a la segona volta a més demarcacions), entre 20 i 35, i la França Insubmisa, entre 11 i 21. Com en altres eleccions, el FN apunta a patir com ningú el sistema de dues voltes, i després que Marine Le Pen arribés a la batalla final de les presidencials, ara aconseguiria només de 3 a 10 escons, el que suposa que la formació no disposarà, previsiblement, de grup propi a l’Assemblée.
Confiança i voluntat
El triomfalisme era absolut en les files macronistes. El primer ministre, Édouard Philippe, va restar importància a l’alta abstenció i va enaltir el fet que, per tercera vegada des de la primera volta presidencial, els francesos han fet guanyador Macron. “França està de tornada. Després d’un mes al càrrec, el president ha sabut encarnar la confiança, la voluntat i l’audàcia. La nova Assemblée serà la nova cara de la nostra República. Forta, unida, atenta a les necessitats de cadascú.”
L’alerta per la concentració de poder en mans de Macron, però, –que, després d’un ascens polític meteòric, ara ha aconseguit acumular, en poc més d’un mes, dos dels tres poders de l’Estat– va ser la nota de la resta de discursos de la nit electoral. El cap dels Republicans, François Baroin, va cridar a la mobilització en la segona volta, i, qui s’ho podia imaginar fa només unes setmanes, va lluitar per diferenciar el seu partit, històricament la gran formació de govern de l’Estat francès, del de Macron. Per la seva banda, Mélenchon va apel·lar a la històrica abstenció per recordar que a l’Estat francès no hi ha, avui, una majoria per impulsar reformes crucials, mentre que Le Pen va tornar a apel·lar al vot patriòtic contra l’Europa de Merkel i la immigració.
Si la immensitat de francesos que ahir es van quedar a casa no ho impedeix, Macron, a qui aquests dies es compara amb Júpiter en algunes portades periodístiques, serà, des del proper diumenge, un cap d’estat plenipotenciari. No sembla el millor escenari per superar la divisió política que va evidenciar la primera volta de les presidencials.
