Roma no vol acollir

Ha passat un any des que Virginia Raggi, del Moviment 5 Estrelles, es va convertir en la primera dona alcaldessa de Roma, aterrant en un Ajuntament desballestat per la corrupció i infiltrat per la màfia durant anys. Dotze mesos després, la ciutat està pitjor: molts monuments cauen literalment a trossos, hi ha brutícia a tot arreu i continua sent la metròpoli europea amb el transport públic més caòtic i ineficient. A més, la grillina que clamava contra la casta s’ha vist implicada en un serial esperpèntic d’escàndols de corrupció que han dut el seu braç dret a la presó, i ella està imputada per abús de poder i falsedat documental.

Amb aquest panorama, la popularitat de Raggi està per terra: set de cada deu romans suspenen el seu mandat i és la penúltima en el rànquing de valoració dels alcaldes de tot el país. Així que, com és lògic en un partit dirigit per una empresa de màrqueting, el Moviment 5 Estrelles (M5E) ha optat per donar als cada cop més desencantats electors grillini el que les enquestes diuen que volen: duresa contra la immigració.

Raggi ha demanat al prefecte una moratòria per frenar en sec l’acollida de refugiats. Diu que “hi ha una forta presència migratòria i un continu flux d’immigrants” i, per tant, troba “perillós, a més d’arriscat, crear noves estructures d’acollida”. El cert, però, és que la ciutat no arriba ni tan sols a complir les quotes d’acollida que li pertoquen.

A més, també ha promès enderrocar els campaments gitanos més grans de la ciutat. Per fer-ho, ha proposat un pla d’actuació calcat al del penúltim alcalde de Roma, l’exmilitant feixista Gianni Alemanno. El pla preveu un cribratge tan rigorós com pervers. Dels 7.500 gitanos en situació d’emergència d’habitatge a Roma, només 1.500 tindrien dret a un allotjament. I de quin tipus? Càmpings o centres d’acollida. La resta, l’M5E ha deixat clar que a Roma no són benvinguts.

Beppe Grillo, en la seva línia, ha atiat la flama relacionant la població gitana amb la criminalitat. Itàlia és el país d’Europa on hi ha més racisme contra els gitanos. Segons l’última gran enquesta sobre el racisme en territori europeu, feta pel Pew Research Center el 2015, un 86% dels italians veuen de manera “desfavorable” aquest col.lectiu. A l’Estat francès la xifra és d’un 60% i a l’Estat espanyol, d’un 35%.

Amb tot, Raggi es limita a dir el que toca segons el context. El 9 de desembre passat, en una trobada amb alcaldes al Vaticà ideada pel pontífex, va penjar a Twitter una foto d’ella entre Ada Colau i Manuela Carmena, amb un gran crucifix de fons i amb la frase: “Els refugiats són els nostres germans i germanes. Roma, ciutat acollidora, complirà la seva part.”

Que, ara, Raggi no vulgui que Roma compleixi el seu compromís amb els refugiats ha fet trencar definitivament el suport que li donava l’Església –adquirit gràcies a la tebior que l’alcaldessa ha mantingut respecte dels drets de les parelles homosexuals–, però li ha reconfirmat la simpatia que té entre l’extrema dreta. El partit neofeixista Casapound l’ha felicitada amb entusiasme i els dirigents de l’empresa que gestiona l’M5E han iniciat contactes amb la Lliga Nord. Tot plegat, mentre Itàlia debat si concedir la ciutadania als fills dels immigrants nascuts a Itàlia. L’M5E embolica la troca; Grillo, que és qui mana, hi està en contra.