En busca de la ‘grandeur’ perduda

En un escenari mundial tens i caòtic, França busca recuperar la seva puixança diplomàtica. Després de la seva arribada a l’Elisi, Emmanuel Macron ha mantingut una intensa agenda internacional. Vladímir Putin, Donald Trump, Angela Merkel... El jove president francès, de 39 anys, s’ha reunit a París amb els principals mandataris per mostrar la seva capacitat d’influir en les grans potències, després que François Hollande conclogués el seu mandat com un president invisible, apartat dels principals dossiers, com ara la guerra civil a Síria. La grandeur francesa ha tornat? Ningú dubta de l’habilitat oratòria de Macron. Però la seva tasca s’augura complicada en un paisatge internacional convuls després del Brexit, l’arribada de Trump i la divisió creixent entre el nord, el sud i l’est d’Europa.

Macron té l’avantatge de trobar-se en un moment molt oportú per erigir-se en un gran líder europeu. “La cancellera Merkel està en campanya electoral (prepara les eleccions generals alemanyes del 24 de setembre) i la primera ministra britànica, Theresa May, es troba en una posició de gran debilitat després del seu fracàs electoral al juny”, explica la periodista del diari digital Mediapart Lénaïg Bredoux, experta en les relacions internacionals. De fet, Trump havia previst celebrar la seva primera visita a un gran cap d’estat europeu al Regne Unit. Però, al final, aquesta va produir-se a França durant la celebració de la diada nacional del 14 de juliol.

Durant la seva trobada amb el dirigent nord-americà, Macron va deixar de banda les seves diferències, com ara la negativa de la Casa Blanca a ratificar l’acord del clima de París, i va desplegar una catifa vermella davant de Trump. Aquesta visita va consistir en un xou mediàtic en què el president francès va presumir dels llocs més emblemàtics de la capital del seu país, com ara la torre Eiffel o el Palau dels Invàlids. “Un dels objectius de la visita de Trump era recuperar la imatge de la grandeur francesa. Macron vol fer créixer la moral dels francesos, ja que creu que això afavorirà la recuperació econòmica”, assegura Bredoux.

A més de fer front al pessimisme francès, l’altre gran objectiu de la diplomàcia gala és el combat contra el gihadisme. “Tenim un punt de convergència essencial amb els Estats Units: la lluita contra el terrorisme”, va afirmar Macron, el 13 de juliol, en una entrevista al diari Ouest-France. França té desplegats 30.000 soldats a Síria, l’Iraq i a la zona del Sahel, on col·labora estretament amb els serveis secrets i les tropes nord-americanes per assassinar els terroristes francesos presents en aquests països. A més, Trump i Macron convergeixen cada vegada més amb Vladímir Putin en la seva posició sobre la guerra de Síria. Durant la mediàtica visita del president rus a París a final de maig, el dirigent francès va aixecar el tradicional vet del seu país a la continuïtat del president siri Baixar al-Assad.

De fet, el president francès aspira a situar-se com un intermediari privilegiat. És a dir, com un home capaç de dialogar amb Trump i Putin, però també d’estrènyer les seves relacions amb el govern alemany de Merkel, que no dissimula els seus desacords amb l’actual administració nord-americana. “Si Macron aconsegueix situar França en l’interior d’alguns dels principals dossiers internacionals, això servirà per igualar l’equilibri de forces entre França i Alemanya”, reconeix Bredoux. Però, per impulsar l’eix francoalemany, el principal objectiu de París és convertir-se en el millor alumne de l’Europa de l’austeritat. Per aquest motiu, aprovarà una nova reforma laboral el 20 de setembre i reduirà la despesa pública en 4.500 milions d’euros.

Com a contrapartida, Macron espera que Merkel accepti les seves propostes per reformar l’Eurozona, com ara la creació d’un Ministeri d’Economia, d’un pressupost i d’un Parlament de la zona euro. Segon afirma el president francès en el seu llibre Révolution, aquestes mesures servirien “per impulsar la inversió pública en les zones més desfavorides d’Europa i ajudar als estats durant els períodes de crisi”. D’aquesta manera, França espera reequilibrar una Unió Europea en què “la competitivitat alemanya s’ha vist afavorida pel mal funcionament de la zona euro i per les febleses de les altres economies”, segons criticava Macron en la seva entrevista a Ouest-France.

“Macron vol governar Europa como ho van fer François Mitterrand i Helmut Kohl durant els anys vuitanta. Però la gran diferència és que el binomi francoalemany ja no es troba en una situació d’igualtat com aleshores”, adverteix el periodista Romaric Godin. Segons aquest expert de la política econòmica europea, les retallades poden afeblir el modest creixement econòmic francès de l’1,6% previst per a aquest any. De fet, la reducció del dèficit públic ha estat l’origen de la primera crisi institucional de Macron: la dimissió del cap de les forces armades, el general De Villiers.

De tota manera, mentre en el pla internacional Macron continua amb una imatge molt positiva, dins del seu país comença a notar el desgast. Segons un sondeig que va ser publicat per Journal de Dimanche, l’índex de satisfacció dels francesos amb el seu president des que va arribar a l’Elisi ha caigut deu punts.