“Els moviments pacífics assoleixen els objectius”

Estudio els moviments secessionistes, els que són violents i els que no. El que veig a Catalunya, ara mateix, és l’inici d’una crisi. I és molt preocupant veure que un moviment com el de Catalunya agafi aquesta direcció per culpa de la repressió policial en comptes d’un diàleg. El món veu amb decepció com una protesta pacífica, una votació pacífica, va acabar amb duresa per part del govern, però també hi pot haver una solució política.

És difícil dir si va ser desproporcionat. És complicat identificar quan un estat usa la violència. Sembla que el govern [espanyol] no se sent gens culpable per l’actuació. Estic sorpresa i decebuda perquè hi hagués violència. Es va usar massa la força i el resultat van ser molts ferits. I sorpresa que això passi a l’Estat espanyol, perquè, encara que hi hagi desacords, es poden solucionar de manera pacífica. Va ser una mala elecció el que va fer el govern espanyol, però és molt comuna.

Catalunya és una zona rica. El 16% de la població! Preferiria que la reacció del govern espanyol hagués estat com la del canadenc (assegurant als quebequesos que els estimaven), però els estats reaccionen d’aquesta forma per molt menys.

Quan els moviments secessionistes són completament pacífics, però el govern és violent, acaben tenint èxit. Els moviments ara haurien de ser més lents. El govern català té temps per pensar i no precipitar-se. Entenc que hi ha pressa, però crec que s’han de fer reflexions, negociacions...

La Unió Europea no crec que doni una resposta immediata perquè tem que explotin altres conflictes. Si no hi ha una crisi més important o violenta, intentarà mantenir-se’n al marge. De moment, la situació encara no és extrema, des d’una perspectiva internacional, per actuar de manera activa.

Quan hi ha aquests tipus de declaració unilateral, has de saber quins suports tindràs l’endemà. El que recomanaria a les autoritats catalanes és que poguessin influir en l’opinió internacional, que poguessin saber quina és la resposta. Perquè tenir el màxim de suports és un clar avantatge i això ve de les negociacions individuals, de convèncer els actors de fora, els potencials companys, que Catalunya serà un bon aliat, un bon lloc per fer-hi negocis, millor que quan estava amb Espanya. Una bona estratègia per part de les autoritats catalanes seria fer una gran campanya exterior, parlant amb els països.

Això ho ha decidir la mateixa Catalunya, si és suficient no ser membre de les Nacions Unides o de la Comunitat Europea. Es pot ser com Kosovo, reconegut per països però no membre de les Nacions Unides. És un tema de qualitat de vida. És difícil de saber si aconseguiràs més o, d’altra banda, Catalunya pot quedar aïllada i pobra, fets que podrien passar si et quedes fora de la UE. És una qüestió que només Catalunya pot respondre.

Sí, es clar! Per això se’n diu el divorci del vellut. Això és el que tothom voldria, però gairebé ningú no ho aconsegueix. La majoria de processos secessionistes que s’engeguen no s’arriben a materialitzar.