Amb tota anormalitat

Des del Palau Montaner de Barcelona, envoltat de tanques metàl·liques, furgons i agents de la Policía Nacional, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va anunciar dimarts passat que la Generalitat de Catalunya, intervinguda des de fa una setmana pel govern de Mariano Rajoy, escapçada en la presidència i en totes les direccions de conselleria i els respectius equips de col·laboradors, amb agents dels Mossos d’Esquadra vigilant els despatxos oficials per si són ocupats en contra del que ordena l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, “funciona amb tota normalitat”.

No és fàcil posar el termòmetre en la gegantina maquinària de l’administració de la Generalitat, on treballen 220.000 persones, per calibrar aquesta “normalitat” i saber què passa en tots i cadascun dels llocs de treball, però el cert és que fins avui no ha transcendit que s’hagin produït conflictes entre els treballadors i els nous màxims responsables de la gestió, potser perquè aquests nous caps no s’han vist o s’hi han deixat veure molt poc. “No ens ha arribat res agitat amb relació a la feina”, explicaven dijous des del sindicat de funcionaris Catac, i alhora advertien: “Ens està arribant que els treballadors comencen a autoorganitzar-se en assemblees al marge dels sindicats.”

Una d’aquestes assemblees –que ja ha demostrat que és bastant activa– és la de la seu central del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb Josep Rull, un dels consellers empresonats, com a màxim responsable. A la seu d’aquesta conselleria ja s’ha interromput en almenys dues ocasions la jornada laboral per participar en protestes al carrer, i les oficines s’han omplert de cartells en què es llegeixen proclames a favor de la llibertat dels presos.

La normalitat proclamada per Millo és només aparent. “No s’han rebut ordres i aquí continuem treballant i fent la mateixa feina, però amb sensacions molt diferents; les cares no són les mateixes”, explica una alta responsable d’un ens del govern. “Tothom està molt callat”, explica una treballadora d’un gabinet de comunicació.

Dels nous màxims responsables de l’administració catalana, ben poc se’n sap, i encara menys se’ls ha vist a les conselleries. L’encarregat de coordinar l’ocupació que ha fet l’Estat de la Generalitat és un home de la màxima confiança de Soraya Sáenz de Santamaría, Roberto Bermúdez de Castro, secretari d’estat d’Administracions Territorials. Bermúdez de Castro és un aragonès que, quan va formar part del govern del PP en aquesta comunitat autònoma, es va distingir per l’impuls de les accions judicials en el conflicte de l’art de Sixena i per la creació de l’artifici lingüístic del Lapao. L’únic nomenament concret al capdavant d’un departament és el del secretari general tècnic del Ministeri de l’Interior, Juan Antonio Puigserver, per assumir les funcions de la secretaria general de la conselleria d’Interior i de l’àrea de consultes de la conselleria de Vicepresidència i Economia. Puigserver serà, per tant, el màxim responsable de controlar els Mossos d’Esquadra i, a la vegada, de supervisar el procés electoral del 21 de desembre.

Precisament, l’escenari preelectoral –quan falta un mes per a l’inici de la campanya– i les rutines de treball que habitualment s’instal·len en les administracions públiques en aquests períodes estan marcant el dia a dia de molts funcionaris de la Generalitat. Quan s’acosten unes eleccions, l’activitat baixa, sobretot la que fa referència a posar en marxa nous projectes. Fonts de diversos departaments consultades per aquest diari afirmen que el funcionament de la maquinària es manté perquè segueixen al seu lloc la gran majoria de secretaris generals, directors generals i responsables de la gestió tècnica. De fet, el ritme és el mateix de sempre quan es convoquen eleccions: no hi ha balanços de govern, ni noves inversions ni noves iniciatives. Es mantenen actes previstos i la gestió ordinària. “Continua la gestió administrativa i hi ha poc impuls polític, o gens”, resumeix un treballador de l’equip que es manté a Palau.

El mateix passa en un altre departament que està molt enfocat a l’atenció a les persones, el de Treball, Afers Socials i Famílies: “Fem el que ja fèiem sense fer-ne publicitat”, resumeix en aquest cas un dels treballadors. No es prenen noves iniciatives, els actes públics són mínims, es busca la màxima normalitat en els serveis a les persones i la voluntat és mantenir el programa de govern. Un dels problemes que representa la intervenció de l’Estat és la fiscalització de la despesa i l’alentiment dels tràmits.

La supervisió que exerceix l’Estat sobre els alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat es du a terme des de la distància i no tant amb la presència física d’homes de negre a les conselleries. Això és el que ha passat en el cas de la secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia, dirigida per Patricia Gomà, a la qual s’ha encarregat enviar a Madrid un memoràndum amb l’activitat que es du a terme i els projectes de futur. Una comunicació similar ha rebut un dels organismes adscrits a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, al qual s’ha demanat informació de caire “contractual”, sense entrar a donar directrius sobre la feina que es fa o que s’ha de fer.

On la inactivitat de l’administració catalana és evident és en l’àmbit de la comunicació. En la primera setmana del govern intervingut, la producció de notes de premsa ha estat mínima, en alguns casos inexistent, i no s’ha convocat cap roda de premsa. L’únic que ha comparegut per parlar de la Generalitat és Enric Millo. I ho ha fet fins a dues vegades. Tot molt normal.