“Volem un president”

Vist el que s’està veient a les enquestes i vist l’ambient electoral, difícil serà que Catalunya pugui tenir un president per a tots els catalans. S’espera que el 21-D hi hagi una gran fragmentació. Els blocs de l’independentisme i de l’unionisme es mantenen granítics. Abans de les eleccions, han volgut deixar clar que no pactaran res entre ells. En temps passats els socialistes o els comuns haurien estat àrbitres de la situació. A l’etapa de la transició, en moments determinats, el PSUC va fer de pont i va aconseguir avinenteses entre personatges molt diferents. Pujol tímidament es va entendre amb el Guti. Ara els comuns podrien fer aquest difícil paper. No el faran després d’haver deixat clar abans del 21-D que no volen saber res ni amb els promotors del 155 (Ciutadans, el PSC i el PP) ni amb els protectors del “tres per cent”. En cas que l’aritmètica parlamentària ho facilités, la formació que encapçala Xavier Domènech només deixaria la porta oberta a un pacte amb ERC i la CUP.

Després del 21-D, hi haurà temps fins al 23 de gener per compondre el nou Parlament. Llavors s’haurà triat la mesa i la presidència de la cambra catalana. Serà quan es podrà veure la capacitat de pacte entre els partits polítics. Vint dies més tard –heus aquí el problema–, hi haurà la primera investidura per la presidència de la Generalitat i en els següents deu dies, la segona. Tant de bo que a la primera o a la segona hi hagi president. En cas contrari, s’obriria un feixuc i llarg període de tres mesos sota el perill d’unes noves eleccions barrejat amb tota la qüestió judicial. Mentrestant, la Generalitat “d’ofici” seguirà governada des de La Moncloa.

Després del 21-D s’haurà de reclamar un president. “Volem un president”....