Protestes a Rússia contra el “frau” de les presidencials
Milers de ciutadans responen a la crida de Navalni i es manifesten arreu del país enmig d’un fort dispositiu de seguretat
La policia deté a Moscou el líder opositor, vetat per a la cursa electoral
L’opositor número u del Kremlin, Alexei Navalni, va ser detingut, ahir a Moscou, mentre participava en una manifestació convocada per ell mateix arreu de Rússia contra el “frau” de les eleccions presidencials del pròxim 18 de març. Poc després de trobar-se amb els seus seguidors al carrer Tverskaia, al centre de la capital russa, una desena de policies el van arrestar i el van arrossegar cap a un furgó, segons es va poder veure en imatges difoses per les xarxes socials. “M’acaben de detenir. Això no té cap importància. Veniu a Tverskaia. No vingueu per mi, sinó pel vostre futur”, va piular a Twitter. “La detenció d’una persona no importa si som molts”, hi va afegir.
A -45°C
A Moscou, prop de 4.000 persones –segons càlculs de l’agència AFP; un miler, segons la policia– es van aplegar al centre enmig d’un dispositiu impressionant de seguretat. Al final de la protesta, l’equip de Navalni va acomiadar els manifestants a través de Twitter i Youtube: “Teniu el dret moral de tornar a casa amb el sentiment del deure complert.” Amb tot, un centenar de manifestants van continuar la marxa cridant “A baix el tsar!” i altres eslògans contra el Kremlin. A Sant Petersburg, unes 1.500 persones també van exigir la marxa del president rus, Vladímir Putin, envoltats d’un fort desplegament d’agents antiavalots. Les manifestacions opositores van tenir lloc en un total de 120 ciutats de províncies, entre què Nijni Nóvgorod i Txeboksari (Rússia central), Tomsk (Sibèria) i Iakutsk, a l’extrem oriental rus, malgrat una temperatura gèlida de -45°C. Segons l’ONG russa OVD-Info, almenys 257 militants van ser detinguts en tot el país en el transcurs d’aquestes concentracions.
Navalni, de 41 anys, va ser detingut tres vegades l’any passat per haver organitzat manifestacions no autoritzades que van aplegar desenes de milers de participants arreu del país. La seva figura va emergir com una amenaça per al govern rus el 12 de juny de l’any passat, quan milers de seguidors van desafiar la prohibició policial i van sortir als carrers en marxes massives. La dimensió de les protestes –algunes van ser les més multitudinàries en sis anys– va agafar el Kremlin per sorpresa.
Les autoritats li han impedit concórrer a les eleccions presidencials al·legant l’existència d’una condemna penal que Navalni considera ordida pel Kremlin.
A falta de poder-s’hi presentar, confia a influir en el descens de la taxa de participació amb les seves crides a boicotejar els comicis. “El que tenim ara no són unes eleccions de veritat; exigim que ens les donin”, va reclamar Navalni en una entrevista amb l’AFP. La votació “consisteix, de fet, a revalidar Putin”, hi va afegir.
Manant des del 2000
Llevat d’una improbable sorpresa, l’actual inquilí del Kremlin guanyarà un quart mandat en les eleccions de març, que el mantindrà en el poder fins al 2024. Com a president o primer ministre, Putin, de 65 anys, és en el poder des de l’any 2000. Però la seva victòria podria quedar tacada per una feble participació, autèntic maldecap per al poder, segons estima Lev Gudkov, director de l’institut de sondejos independent Levada.
Al novembre, un 58% dels russos es declaraven disposats a acudir a les urnes, contra un 69% durant les presidencials del 2012 i un 75% en les del 2008, segons Levada.
